La graveta és l'àrid gruixut de mida petita: la part fina de la grava, amb grans més grossos que els de la sorra i més petits que els de la grava corrent. No té una mida oficial, perquè «graveta» és un nom comercial. El que la defineix és la fracció en mil·límetres que figura a la comanda i a l'albarà.
Quines mides té la graveta
Els àrids es designen amb dues xifres separades per una barra, d/D: la mida mínima i la mida màxima del gra en mil·límetres, segons els tamisos que el retenen i el deixen passar. Una fracció 6/12, per exemple, és el material que passa pel tamís de 12 mm i queda retingut al de 6 mm.
La frontera per baix són els 4 mm, que és el límit habitual entre àrid fi (sorra) i àrid gruixut. Per dalt no hi ha frontera fixada: cada pedrera i cada comarca anomena graveta fraccions diferents, i és habitual trobar sota aquest nom designacions com 4/8, 6/12 o 12/20. Segons la zona, les fraccions més petites també reben noms com ull de perdiu o garbancillo.
Diferència entre grava, graveta i sorra
Tots tres són el mateix tipus de material, roca fragmentada, classificat per mida. La sorra és l'àrid fi, el que passa pel tamís de 4 mm. La grava és l'àrid gruixut en general. La graveta és el tram baix de la grava. La diferència pràctica és com es comporten: com més petit és el gra, més fàcil és d'estendre i anivellar, i més petits són els buits per on circula l'aigua.
Un material a part és el tot-u, que barreja totes les mides, des de la pols fins a la pedra, perquè compacti. La graveta és just el contrari: una fracció acotada, sense fins, que no compacta sinó que drena. El repàs complet de famílies és a graves.
Tipus de graveta: matxuca, rodada, neta
- De matxuca. Surt de triturar roca de pedrera. Té cares trencades i arestes vives, que es traven entre si: el gra no roda i la capa és estable.
- Rodada. Prové de graveres o de llera, amb el cant arrodonit. És més còmoda de trepitjar i no malmet les làmines, però es desplaça amb facilitat.
- Rentada o neta. Sense fins adherits. És una condició, no un origen: tant la de matxuca com la rodada poden servir-se rentades.
- Per naturalesa de la roca. Calcària, granítica, silícia o basàltica, segons la pedrera. Condiciona el color i, en usos exigents, la resistència al desgast.
- Decorativa. Seleccionada per color (blanca de marbre, grisa, ocre). Es paga la selecció i el rentat.
Per a què serveix i quina es demana en cada cas
| Ús | Quina graveta es demana | Criteri que decideix |
|---|---|---|
| Formigó | La fracció que marqui la dosificació, amb marcatge CE | Mida màxima segons el gruix de la peça i la separació d'armadures |
| Rases drenants i drens de mur | Neta, de fracció uniforme, sense fins | Buits oberts i compatibilitat amb el geotèxtil |
| Llit d'assentament en paviments drenants | Matxuca de fracció fina | Travada, que no migri cap a la base |
| Camins i acabats de jardí | Matxuca si ha de quedar quieta; rodada si es trepitja descalç | Comoditat i estabilitat; gruix de capa contingut |
| Protecció de cobertes planes | Rodada i neta | Que no punxi la làmina |
| Tractaments superficials amb reg asfàltic | Matxuca neta, de roca resistent al desgast | Adherència amb el lligant |
El cas on més s'equivoca la tria és el drenatge. Una graveta amb pols o barrejada amb sorra omple els seus propis buits i, amb els anys, el dren deixa de treballar. Aquí la paraula clau de la comanda és «neta». Quina fracció convé a cada tipus de dren està desenvolupat a la guia de graves per a drenatge.
En acabats de jardí passa el contrari del que sembla: una capa gruixuda no és millor. La graveta solta en molt de gruix es converteix en un terra on el peu i la roda s'enfonsen. El que funciona és una capa prima sobre una base ferma i, si cal, una malla o una vorada que la confini.
Com demanar-la sense malentesos
- Fracció d/D en mil·límetres, o l'ús exacte si no està definida.
- Matxuca o rodada, i naturalesa de la roca si importa el color.
- Neta o no, segons si ha de drenar.
- Quantitat en tones o en metres cúbics, dient quina de les dues. La pedrera pesa; l'obra mesura en volum. Per passar d'una unitat a l'altra hi ha la calculadora de tones de grava i àrids.
- Format: a granel o en saca gran, segons el volum i on s'hagi de descarregar.
- Accés: quin camió pot entrar i on pot bolcar.
Amb aquestes dades, una sol·licitud és comparable entre proveïdors. Si tens una partida de graveta per tancar, explica'ns l'obra i, si encaixa, derivem la sol·licitud a un proveïdor adequat per material, volum i zona.
Preguntes freqüents
Què és la graveta i per a què serveix?
És l'àrid gruixut de mida petita, la fracció fina de la grava. Serveix com a àrid de formigó, com a reblert de drens i rases, com a llit d'assentament de paviments drenants i com a acabat de camins, jardins i cobertes planes.
Quina diferència hi ha entre la grava i la graveta?
Només la mida. Totes dues són àrid gruixut, per sobre dels 4 mm que separen la sorra de la grava; s'anomena graveta el tram més petit. Com que el límit entre l'una i l'altra no és oficial, cal demanar-les per la fracció en mil·límetres.
Què vol dir la paraula graveta?
És el diminutiu de grava: grava menuda. En castellà s'anomena gravilla. És un terme d'ús comercial i d'obra, sense una mida normalitzada al darrere.
Quins tipus de graveta hi ha?
Es classifica per origen (de matxuca, amb arestes, o rodada, de cant arrodonit), per fracció (més fina o més gruixuda), per naturalesa de la roca (calcària, granítica, silícia) i per si està rentada. Les decoratives se seleccionen, a més, per color.
Quina graveta s'ha de posar en un dren?
Neta, sense fins i de fracció uniforme, perquè els buits entre grans quedin oberts. La mida concreta depèn del tub, del geotèxtil i del terreny, i la fixa el projecte o el tècnic.