Els tipus de tot-u que reconeix el PG-3, el plec de carreteres, són tres: ZA 0/32, ZA 0/20 i ZAD 0/20. ZA vol dir tot-u artificial (zahorra artificial), ZAD és la variant drenant, i les xifres indiquen la mida de les partícules en mil·límetres: des dels fins fins a un màxim nominal de 32 o de 20.
Què vol dir ZA 0/20, ZA 0/32 i ZAD
El tot-u és un àrid de granulometria contínua: porta partícules de totes les mides, de la més grossa a la pols, en una proporció controlada. Aquesta barreja és la que permet que, en compactar-lo, els grans petits omplin els buits dels grossos i la capa quedi densa i estable.
La designació es llegeix així. Les lletres ZA identifiquen el tot-u artificial, format per partícules total o parcialment triturades; la D afegida indica que és drenant. Les dues xifres segueixen la notació habitual dels àrids, mida mínima i mida màxima: el zero diu que el material inclou la fracció fina, i el 20 o el 32 és la mida màxima nominal en mil·límetres. El PG-3 recull aquests tres tipus a l'article 510, dedicat a les zahorres, i fixa per a cadascun una franja granulomètrica, el fus, dins de la qual ha de caure la corba del material.
Els tres tipus de tot-u, comparats
| Tipus | Què el distingeix | Com es comporta | On se sol demanar |
|---|---|---|---|
| ZA 0/32 | Mida màxima més gran | Esquelet robust; costa més de refinar en superfície | Capes de més gruix: subbases i bases de vials i esplanades |
| ZA 0/20 | Mida màxima més petita | Més fàcil d'estendre i anivellar; acabat més tancat | Capes primes, bases sota paviment, vorals, camins, rases |
| ZAD 0/20 | Menys fins: corba més oberta | Més permeable; menys cohesió en sec | Capes que han d'evacuar aigua cap a un dren |
La tria entre 0/32 i 0/20 depèn sobretot del gruix de la capa: una capa gruixuda admet un àrid més gros, i una de prima necessita una mida màxima més petita perquè la pedra grossa no quedi travada entre la base i el rasant. El plec del projecte indica quin tipus correspon a cada capa; a la pàgina de tot-u per a bases i subbases hi ha els usos més habituals.
Tot-u natural, artificial i reciclat
Fora de les sigles del plec, al mercat es parla de tres orígens. El tot-u artificial surt de matxucar roca de pedrera o grava: les partícules tenen cares de fractura, s'encaixen entre elles i donen la màxima capacitat portant. El tot-u natural és un material de gravera sense trituració, amb gra arrodonit: es compacta, però trava menys, i es reserva per a usos de menys exigència. El tot-u reciclat procedeix de residus de construcció tractats, i que s'accepti o no depèn del plec de cada obra i dels assaigs que aporti el productor.
Cap dels tres s'ha de confondre amb el tot-u de pedrera sense classificar, el material tal com surt de la voladura, que serveix per a reblerts i terraplens però no té una granulometria controlada.
Quin tipus de tot-u es demana a cada capa
- Subbase o base de gruix considerable en un vial, una esplanada o un accés d'obra: ZA 0/32.
- Base sota paviment de llamborda, llosa o aglomerat, i capes de regularització: ZA 0/20, que deixa una superfície més fina.
- Camins, vorals i reblert de rases on es treballa amb gruixos petits: ZA 0/20.
- Capa que ha de drenar, perquè l'aigua que entra pel paviment ha de sortir lateralment: ZAD 0/20, sempre amb una sortida real cap a un dren o una cuneta.
El comportament final depèn tant del material com de la posada en obra: humitat adequada, tongades del gruix que el corró pot compactar i control de densitat. La guia de quin àrid triar per a compactació ho explica amb detall.
Què s'ha de comprovar a més de la granulometria
Que la corba entri dins del fus és només una de les condicions. El plec també demana que el material sigui net i sense argila activa, cosa que es comprova amb l'equivalent de sorra i amb la plasticitat; que tingui una proporció mínima de partícules triturades; que les pedres no siguin massa planes, i que resisteixin la fragmentació, que es mesura amb l'assaig de Los Angeles. Els valors límit depenen de la categoria de trànsit i els fixa el projecte.
Tot això ha de constar a la fitxa del material i a la declaració de prestacions del productor. Si l'oferta només diu «tot-u», sense tipus ni documentació, no es pot saber què arribarà a l'obra.
Com demanar el tot-u sense ambigüitats
Una sol·licitud ben feta indica el tipus (ZA 0/32, ZA 0/20 o ZAD 0/20), la capa on anirà i el seu gruix, la superfície i el volum, si el plec admet material reciclat i la població de l'obra. El volum es converteix en tones amb la densitat del material compactat, que varia segons la roca d'origen: la calculadora de tones d'àrids en dona una primera xifra orientativa, i el proveïdor la confirma amb la densitat del seu producte.
Explica'ns l'obra al formulari de pressupost i, si encaixa, derivem la sol·licitud a un proveïdor adequat per material, volum i zona. L'oferta, el preu i el termini els posa el proveïdor.
Preguntes freqüents
Quina diferència hi ha entre el tot-u sense classificar i el tot-u natural?
El material sense classificar és el que surt de la pedrera tal qual, amb mides molt variables i sense control de granulometria; es fa servir en reblerts i terraplens. El tot-u natural és un àrid de gravera amb granulometria contínua i coneguda, apte per a capes granulars de poca exigència.
Quina diferència hi ha entre el tot-u artificial i el natural?
L'artificial s'obté triturant roca o grava, de manera que les partícules tenen cares de fractura i es traven entre elles. El natural no es tritura i té el gra arrodonit: es compacta, però dona menys capacitat portant. En carreteres el plec demana material triturat.
Quina diferència hi ha entre el tot-u i la grava?
El tot-u porta totes les mides, inclosos els fins, i per això es compacta i forma una capa ferma. La grava és d'una sola fracció i sense fins: no es compacta de la mateixa manera, però deixa buits per on circula l'aigua. Un fa de base, l'altra de dren.
Quin tipus de material és el tot-u?
És un àrid granular de granulometria contínua, format per pedra, sorra i fins en proporció controlada. No porta ciment ni cap lligant: la resistència ve de l'encaix entre partícules un cop compactat.
ZA 0/20 o ZA 0/32: quin he de demanar?
Ho diu el plec del projecte. Com a criteri general, el 0/32 va a capes gruixudes de subbase i base, i el 0/20 a capes primes, bases sota paviment i acabats que s'han d'anivellar bé. Si no hi ha projecte, el gruix de la capa és la dada que decideix.