El tot-u compactat és una capa de tot-u —un àrid de granulometria contínua, del gra gruixut als fins— estesa per tongades, humitejada fins a prop de la seva humitat òptima i densificada amb corró fins a la densitat que exigeix el projecte. Ben compactat, fa de base o subbase que reparteix les càrregues sense assentar-se. Mal compactat, el paviment que porta al damunt s'enfonsa per les roderes al cap de pocs mesos.
Aquesta guia segueix l'ordre de l'obra: què cal tenir abans d'estendre, com es decideix la tongada, quanta aigua, quina màquina i què es mesura abans de tapar la capa.
1. Què se li demana a un tot-u compactat
Compactar és treure aire. Els grans es recol·loquen, els fins ocupen els buits que deixen els gruixuts i la capa guanya densitat, rigidesa i resistència a l'aigua. El tot-u compacta bé precisament perquè té de tot: sense fins no tanca i amb massa fins es torna sensible a la humitat.
El resultat no es jutja a ull. El projecte fixa una densitat mínima, expressada com a percentatge de la densitat màxima de l'assaig Proctor modificat, i sovint també una capacitat de suport mesurada amb placa de càrrega. Tot el que segueix va encaminat a arribar a aquests dos valors en tot el gruix de la capa, no només a la superfície.
2. Abans d'estendre: suport i material
El suport. Una capa només es pot compactar contra una cosa que no cedeix. L'esplanada ha d'estar perfilada, compactada i sense zones toves; si el corró la fa moure, el tot-u de sobre no agafarà mai densitat. També ha de tenir pendent perquè l'aigua no hi quedi.
El material. En obra de carretera, el plec de prescripcions tècniques generals PG-3 regula els tot-u a l'article 510 i en distingeix tres: ZA 0/32, ZA 0/20 i ZAD 0/20, aquest últim drenant. En obra privada és habitual que el projecte s'hi refereixi igualment. El que cal demanar és la designació concreta i la documentació del material, amb la corba granulomètrica i el Proctor modificat de referència. A la pàgina de tot-u hi ha les variants habituals i els seus usos.
L'acopi. Si el tot-u es descarrega des de gran alçària o es remena massa, els gruixuts rodolen cap a la vora i els fins queden al mig. Una capa segregada tindrà zones que no tanquen i zones que es comporten com un fang.
3. La tongada: el gruix que el corró pot densificar
El tot-u s'estén en capes de gruix uniforme, les tongades. La regla és senzilla: la tongada ha de ser prou prima perquè l'energia del compactador arribi fins a baix. Si és massa gruixuda, la part de dalt queda dura i la de baix, solta, i l'assentament arriba després.
- El gruix màxim de tongada el fixa el plec i depèn de l'equip. Quan la capa de projecte el supera, es fa en dues tongades.
- El gruix mínim també existeix: una tongada massa prima respecte a la mida màxima del gra no es pot perfilar ni compactar bé.
- El material s'estén amb un sobregruix, perquè en compactar-se baixa. Quant baixa es comprova en un tram de prova.
- L'estesa es fa amb motoanivelladora o estenedora, amb el mínim de passades, per no segregar.
El mateix sobregruix explica per què el material es compra per tones i no per volum estès: la calculadora de tones de graves i àrids permet passar del volum compactat de projecte al pes a demanar.
4. La humitat: ni pols ni matalàs
L'aigua és el lubricant que deixa que els grans es recol·loquin. Amb massa poca, el fregament entre grans frena la compactació per moltes passades que es facin. Amb massa, l'aigua ocupa els buits, no es pot comprimir i la capa es mou sota el corró com un matalàs.
Entre els dos extrems hi ha una humitat òptima, la que dona la densitat màxima a l'assaig Proctor modificat. En obra es treballa a prop d'aquest valor, dins del marge que fixa el plec.
- El material s'humiteja abans de compactar, a l'acopi o en estendre, i es barreja perquè l'aigua sigui homogènia. Regar per sobre una capa ja estesa només mulla la superfície.
- A l'estiu, l'evaporació entre l'estesa i la compactació pot ser prou gran per haver de corregir.
- Si ha plogut i la capa està passada d'aigua, s'oreja i s'espera. Compactar-la molla no arregla res.
5. Maquinària i ordre de les passades
L'equip es tria segons la superfície i el gruix, i es confirma amb un tram de prova que diu quantes passades calen per arribar a la densitat.
| Situació | Equip habitual | Què cal vigilar |
|---|---|---|
| Vials, plataformes i grans superfícies | Corró vibrant de llanta llisa, sovint acabat amb compactador de pneumàtics | Solapament entre passades i velocitat constant |
| Voreres, patis i accessos estrets | Corró petit o safata vibrant | Tongades més primes, perquè l'equip té menys energia |
| Rases i trasdós de murs | Picó o safata vibrant | Capes primes i no danyar canonades ni murs |
| Vores, embornals i tapes | Equip manual | Són els punts que el corró gran no toca i on apareixen els assentaments |
Les passades es fan longitudinals, començant per les vores i avançant cap al centre, i en trams amb peralt, de la vora baixa cap a l'alta. Cada passada trepitja una part de l'anterior. Les últimes es fan sovint sense vibració, per tancar la superfície.
6. El control: què es mesura i quan
- Humitat i densitat in situ, en punts repartits de cada lot, comparades amb el Proctor modificat de referència del material.
- Assaig de càrrega amb placa, que mesura la capacitat de suport i, amb la relació entre el primer i el segon cicle de càrrega, indica si la capa està realment compactada.
- Gruix i rasant, amb topografia o cates.
- Regularitat superficial, perquè el paviment de sobre no hagi de corregir amb el seu gruix el que la base no ha fet.
El nombre d'assaigs per lot i els valors d'acceptació són al plec del projecte. El que importa en planificar l'obra és que el control es fa abans d'estendre la capa següent: un lot que no arriba es recompacta o s'escarifica i es refà mentre encara és accessible.
La tria del material per a cada capa —quan convé tot-u, quan un sòl seleccionat o una grava— es tracta a la guia quin àrid triar per a compactació.
7. Errors que acaben en assentament
- Compactar en una sola tongada una capa que en demanava dues.
- Estendre sobre una esplanada tova o entollada.
- Regar per sobre en lloc d'humitejar el material.
- Deixar les vores i el voltant dels registres per a l'últim moment.
- Obrir la capa al trànsit d'obra abans de protegir-la, o deixar-la setmanes a la pluja.
- Substituir el tot-u del projecte per un material «semblant» sense Proctor ni granulometria.
8. Què cal dir al proveïdor
La designació del tot-u que demana el projecte, les tones, el ritme d'entrega que pot absorbir l'obra, l'accés dels camions i la documentació que exigirà el control de qualitat. Si l'obra no té projecte, cal explicar l'ús de la capa i el trànsit que rebrà.
Amb aquestes dades, explica'ns l'obra al formulari i, si encaixa, derivem la sol·licitud a un proveïdor adequat per material, volum i zona. El preu, el termini i l'entrega els fixa el proveïdor.
Preguntes freqüents
Què és el tot-u compactat?
És una capa de tot-u, un àrid de granulometria contínua, estesa per tongades i densificada amb corró fins a la densitat que exigeix el projecte. Es fa servir com a base o subbase de ferms, paviments i soleres.
Com es compacta el tot-u?
S'estén en tongades de gruix uniforme sobre un suport ferm, s'humiteja fins a prop de la humitat òptima i es passa el corró de les vores cap al centre fins a arribar a la densitat exigida. Després es comprova amb assaigs abans de tapar la capa.
Quins tipus de tot-u hi ha?
Segons l'origen, natural (de gra rodat) i artificial (de matxuqueig). El PG-3, a l'article 510, en distingeix tres per granulometria: ZA 0/32, ZA 0/20 i ZAD 0/20, que és el drenant.
Què és millor, tot-u o grava?
Depèn de la funció. El tot-u té fins, tanca i suporta càrrega: és el material de bases i subbases. La grava d'una sola fracció no compacta igual però deixa passar l'aigua: és el material de drens i encatxats.
Quin gruix de tongada es pot compactar d'una vegada?
El que el compactador disponible densifica en tot el gruix, amb el límit que marca el plec del projecte. Amb equips petits les tongades han de ser més primes. Es confirma amb un tram de prova.