Preguntes freqüents
Quin àrid és millor per compactar una subbase d'obra civil?
Per subbases amb trànsit rodat, el tot-u artificial 0/30 o 0/40 mm és l'opció canònica: la corba granulomètrica controlada i el contingut òptim de fins permeten assolir densitats de 2.100-2.200 kg/m³ després de compactació al Proctor Modificat, amb mòduls Ev2 de 80-120 MPa exigits en plecs d'obra civil pública. Per urbanització lleugera o voreres peatonals, tot-u 0/20 mm és suficient.
Quina humitat ha de tenir l'àrid per compactar bé?
La humitat òptima de compactació es determina en laboratori mitjançant l'assaig Proctor (Normal o Modificat). Valors típics: 4-7% per tot-u estàndard, 6-9% per sauló. Per sota de la humitat òptima, les partícules no llisquen i la compactació és deficient. Per sobre, l'aigua actua com a lubricant excessiu i redueix la resistència. En obra es verifica amb humectació controlada abans de cada tongada.
Quantes passades de corró necessito?
Depèn del pes del corró, tipus de vibració, gruix de tongada i material. Com a referència: corró vibrant de 10-15 tones en tongada de 20-25 cm sobre tot-u 0/30 requereix típicament 4-8 passades per assolir el Proctor Modificat. El control real es fa amb assajos de placa de càrrega o densímetre nuclear, no per nombre de passades.
Serveix qualsevol grava per compactar?
No. Les graves amb baix contingut de fins (rentades) compacten malament perquè els falta el cohesionant necessari. Les graves amb excés de fins argilosos compacten inicialment bé però perden capacitat portant amb humitat. L'opció òptima per compactació estructural és el tot-u amb corba granulomètrica controlada. Les graves es reserven a drenatges i reblerts on la permeabilitat és prioritària sobre la capacitat portant.
L'elecció de l'àrid per compactació condiciona la durabilitat de qualsevol obra civil. Aquesta guia tècnica repassa quin material triar segons el tipus d'obra, quina energia de compactació aplicar i com verificar que s'assoleix la densitat de projecte.
Per què la compactació és crítica
En qualsevol ferm, plataforma o base granular, la compactació és l'operació que transforma un munt d'àrid solt en una capa estructural capaç de suportar càrregues durant dècades. Sense compactació adequada, les partícules mantenen buits entre elles, l'aigua penetra, els fins migren i la capa perd capacitat portant en pocs mesos. Una mala compactació és un dels errors més cars en obra civil perquè només es manifesta després de la posada en servei, quan reparar exigeix aixecar el ferm superior.
Tres paràmetres que determinen la compactació
- Granulometria adequada — Corba contínua que combina partícules gruixudes (estructura) i fins (cohesió). El tot-u artificial està dissenyat precisament per això.
- Humitat òptima — Determinada per assaig Proctor en laboratori. Sense humitat òptima, cap energia de compactació assoleix la densitat de projecte.
- Energia de compactació — Combina pes del corró, vibració, gruix de tongada i nombre de passades. Per obra civil exigent s'utilitza corró vibrant de 10-15 tones.
Material recomanat segons tipus d'obra
La selecció de l'àrid per compactació no és estètica sinó estrictament tècnica. Per a cada tipus d'obra hi ha un material adequat:
- Plataformes industrials i subbases pesades — Tot-u 0/40 mm amb compactació al Proctor Modificat. Gruix 30-50 cm en diverses tongades.
- Bases de vials rodats estàndard — Tot-u 0/30 mm. Gruix 20-30 cm. Compactació amb corró pesat.
- Voreres i urbanització lleugera — Tot-u 0/20 mm. Gruix 15-20 cm. Compactació amb corró mitjà.
- Camins rurals i soleres peatonals — Sauló 0/20 amb humectació prèvia. Gruix 10-15 cm.
- Drenatges (no són compactacions estructurals) — Graves rentades 12/20 o 20/40 sense fins: prioritzen cabal de drenatge sobre densitat.
Verificació en obra: assajos disponibles
No n'hi ha prou amb compactar; cal verificar que s'assoleix la densitat de projecte. Els tres assajos habituals són: placa de càrrega (Ev2), que mesura el mòdul de deformació real sota càrrega estàtica i és l'assaig de referència en plecs PG-3; densímetre nuclear, assaig ràpid in situ que mesura densitat i humitat sense prendre mostra; assaig Proctor de laboratori, que defineix la densitat màxima teòrica del material a comparar amb la in situ. Per obres grans es planifica un calendari de mostreig per m² compactats o per trams.
Errors freqüents en compactació
- Compactar sense humectació prèvia: el material no assoleix la humitat òptima i la compactació queda molt per sota del Proctor.
- Tongades massa gruixudes: corró no arriba al fons, capa inferior queda mal compactada i genera assentaments diferencials.
- Utilitzar grava rentada en lloc de tot-u: sense fins no hi ha cohesió, la capa no compacta i perd capacitat portant amb humitat.
- No verificar Proctor in situ: s'assumeix densitat assolida per nombre de passades, sense assaig. És un dels errors més cars a llarg termini.
Casos típics de compactació en obra
Les cinc situacions que més es repeteixen en obra: bases de calçades urbanes amb tot-u 0/30, on el control amb placa de càrrega (Ev2 ≥ 100 MPa) és exigència habitual; subbases de plataformes industrials amb tot-u 0/40 en tongades de 25-30 cm; bases de voreres i vials peatonals amb tot-u 0/20 amb compactació al Proctor Normal; soleres compactades amb sauló 0/20 en parcs municipals i places peatonals rurals; i bases granulars en plataformes per plaques fotovoltaiques, on la geometria exigeix compactació uniforme en grans superfícies. Cada cas té paràmetres de control específics definits en plec.
Tres errors que arruïnen la compactació
Primer, humitat fora de l'òptim: per defecte les partícules no llisquen, per excés l'aigua actua com a lubricant. Resultat: densitat final 5-15% per sota del Proctor de projecte. Segon, tongades molt gruixudes: el corró vibrant no transmet suficient energia al fons de la capa, que queda mal compactada i genera assentaments diferencials amb el temps. Tercer, assumir compactació per nombre de passades sense assajar in situ: el factor humà i les variacions de material fan que el mateix nombre de passades doni densitats molt diferents. La verificació amb placa de càrrega o densímetre nuclear és imprescindible.
Coordinació amb assistència tècnica
En obra civil pública l'assistència tècnica del laboratori acreditat coordina amb direcció facultativa els assajos de control en obra: Proctor de referència previ (laboratori), Proctor de control durant estesa (in situ), placa de càrrega al final de cada tram o capa, densímetre nuclear per mostreig ràpid. Per projectes grans s'estableix un calendari de mostreig per m² compactats o per trams. Aportem declaració de prestacions del lot subministrat amb la informació necessària perquè el laboratori pugui comparar el material in situ amb les dades d'origen.