La llamborda és la peça canònica de la urbanització pública: petit format, alta resistència al trànsit, capacitat d'absorbir assentaments del terreny i un envelliment que aporta caràcter a l'espai urbà. N'hi ha de granit, basalt, calcària dura i pòrfir per a calçades, places, accessos i passeigs peatonals, i el que més en decideix la durada és la base sobre la qual es col·loquen.
Aplicacions habituals de la llamborda
L'aplicació dominant és urbanització pública: calçades peatonals, places, passeigs, vials rodats de baixa velocitat, accessos a edificis públics, espais cívics. També en obra privada per accessos rodats d'habitatge unifamiliar, pàrquings i patis. La capacitat de la llamborda per redistribuir càrregues i absorbir petits assentaments la fa ideal per zones amb trànsit real i exigent, on una llosa gran podria partir-se.
Tipus, formats i selecció de pedra
Granit: l'opció dominant per durabilitat excepcional, resistència al desgast i baixa absorció. Basalt: roca volcànica de caràcter contemporani, ideal per arquitectura urbana moderna i projectes amb voluntat estètica definida. Calcària dura: aporta calidesa mediterrània, adequada per trànsit peatonal i zones amb menor exigència. Pòrfir: clàssic europeu, en varietats cromàtiques (vermell, gris, mixt) molt usades en urbanització amb caràcter històric. Per trànsit rodat pesat o autobús urbà, només granit o basalt.
Sistemes de col·locació i juntes
Sistema flexible (més usat en urbanització pública): la llamborda va sobre llit de sorra o tot-u compactat, amb junta de sorra cribada que permet drenatge natural. És el sistema més versàtil i permet reparacions puntuals. Sistema rígid: per trànsit rodat pesat, sobre solera de formigó armat amb llit de morter i junta cimentada. Dóna més rigidesa però perd la possibilitat de reparació puntual. L'elecció depèn del tipus de trànsit, el risc d'assentaments i la voluntat de manteniment del projecte.
Desespissaments i patrons de col·locació
Els patrons més habituals: en filada recta (clàssic de calçada), en espiga o espina de peix (alta resistència mecànica, ideal per trànsit rodat), en ventall (clàssic europeu, molt usat en places), en bandes alternades (urbanització contemporània), en arcs concèntrics (projectes singulars). El patró condiciona la velocitat de col·locació, el cost de mà d'obra i el resultat estètic. El patró i els plànols de desespissament es defineixen amb la direcció facultativa segons el projecte.
Subministrament de llambordes a Catalunya
Rebem sol·licituds de llambordes per a obra civil i urbanització pública al Camp de Tarragona, Anoia i Catalunya Central i les derivem a proveïdors de la zona. Per volums grans (urbanització completa, calçades, places) convé acordar amb el proveïdor càrregues setmanals segons el ritme d'obra. La planificació logística és crítica en obra urbanística per l'exigència dels terminis i la complexitat de l'entorn urbà.
Resistència, antilliscament i comportament exterior
En aplicació exterior els paviments de pedra natural han de complir tres exigències tècniques simultànies: resistència mecànica al trànsit previst (trencament per flexió i compressió), comportament antilliscant (resistència al lliscament USRV ≥ 35-45 segons ús, segons UNE-EN 14231), i resistència climàtica (gelades classe F1, baixa absorció d'aigua per evitar gelivació). Rebem sol·licituds de pressupost de materials amb declaració de prestacions específica quan el plec del projecte la requereix, i indiquem els acabats antilliscants adequats (abuixardat, flamejat, envellit) segons l'aplicació.
Instal·lació i drenatge
Existeixen tres sistemes principals de col·locació: solera adherida (la peça va enganxada amb morter tècnic a una solera de formigó; màxima continuïtat visual i resistència a l'ús), flotant sobre llit de sorra o tot-u compactat (urbanització tradicional, absorbeix assentaments del terreny), i plot system (terrasses elevades amb suports regulables sobre impermeabilització). El drenatge es resol amb pendent mínim de l'1,5-2% cap a reixes o embornals, capa drenant de graves sota la solera, juntes obertes amb àrid fi o sistemes de paviment drenant amb junta àmplia reblerta amb grava. L'elecció del sistema depèn del projecte, del tipus de trànsit i del suport preexistent.
Manteniment i durabilitat
El manteniment d'un paviment de pedra natural correctament col·locat i de qualitat tècnica adequada és molt baix comparat amb materials artificials. Recomanacions: raspallat periòdic per retirar matèria orgànica, neteja amb aigua a pressió moderada cada 1-2 anys, tractament hidrofugant opcional cada 5-7 anys en zones amb risc de taques (terrasses amb vegetació, àrees tècniques), reposició de juntes si es detecta pèrdua de material. La durabilitat estructural és de dècades o segles, cosa que fa molt competitiu el cost total de cicle de vida davant materials que requereixen substitució cada 10-20 anys.
Preguntes freqüents
Què és una llamborda i per què s'utilitza?
És una peça de pedra natural de petit format (típicament 10×10×10 cm o 20×10×8 cm) usada en paviments on es requereix flexibilitat davant moviments del terreny i capacitat de redistribució de càrregues. Aplicació dominant: urbanització pública (places, vials rodats, passeigs), accessos rodats, zones de trànsit intens.
Quines mides de llamborda hi ha disponibles?
Cub 10×10×10 cm (urbanització clàssica peatonal), cub 14×14×14 cm (trànsit rodat), rectangular 20×10×8 cm (passeigs peatonals), rectangular 20×14×14 cm (calçades rodades). Per projectes singulars es treballen formats a mida sota plànol.
Com es col·loquen les llambordes?
Tradicionalment sobre llit de sorra o tot-u compactat, amb junta de sorra de mineralogia adequada. Per trànsit rodat intens, sobre solera de formigó amb llit de morter. La junta oberta amb sorra permet drenatge natural; la junta tancada amb morter dóna més rigidesa al conjunt però perd flexibilitat davant assentaments.
Quines pedres s'utilitzen per llambordes?
Granit (la més habitual per durabilitat i resistència al desgast), basalt (projectes contemporanis i zones urbanes), calcàries dures (urbanització amb caràcter mediterrani), pòrfir (clàssic d'urbanització europea). Per trànsit rodat pesat, només granit o basalt.
Què es posa a sota de les llambordes?
Una base granular compactada, normalment de tot-u, i a sobre un llit de sorra d'uns quants centímetres o de morter, segons si el paviment va flexible o rígid. El gruix de la base depèn del trànsit previst: no és el mateix un passeig per a vianants que una calçada amb vehicles.