Un paviment abuixardat és un paviment de pedra —o de formigó— amb la cara vista picada amb una buixarda, una eina de capçal amb puntes que hi deixa una rugositat fina i uniforme. Aquest relleu trenca la pel·lícula d'aigua sota la sola i fa que la peça rellisqui molt menys que una de polida o serrada. Per això és un dels acabats de referència en exteriors, rampes i escales.
Què és abuixardar i com es fa
Abuixardar és colpejar repetidament la superfície de la pedra amb un capçal de puntes piramidals. Tradicionalment es feia a mà amb un martell, la buixarda; avui es fa amb eines pneumàtiques o amb màquines automàtiques que treballen la placa sencera, i la mà del picapedrer queda per a les peces especials i els retocs.
Cada cop arrenca una mica de material i deixa un petit cràter. El resultat és un puntejat regular, més fi o més gruixut segons el nombre de puntes del capçal. Per això és habitual parlar d'abuixardat fi, mitjà o gruixut, tot i que cada taller hi posa el seu criteri: l'acabat s'acorda sobre una mostra, no sobre un adjectiu.
Què canvia en la pedra
- Adherència. És la raó de ser de l'acabat. La rugositat dona agafada mecànica i espai perquè l'aigua s'escapi.
- To. La pedra s'aclareix i es torna més mat. Un granit fosc abuixardat queda gris; les vetes i els contrastos s'esmorteeixen.
- Neteja. Una superfície rugosa reté més brutícia que una de llisa. En zones amb greixos, arbrat o xiclets, el manteniment pesa més.
- La peça. L'abuixardat és un tractament per impacte. La placa ha de tenir prou gruix per rebre'l sense fissurar-se, i en pedres toves o molt poroses pot obrir la superfície més del que convé.
Abuixardat, flamejat o granallat
Tots tres són acabats rugosos, però no s'obtenen igual ni serveixen per a les mateixes pedres. El flamejat aplica una flama a la superfície i fa saltar els cristalls per xoc tèrmic; funciona en granits i altres roques amb quars, i no en calcàries. El granallat projecta partícules metàl·liques i deixa una rugositat més suau.
| Acabat | Com s'obté | Pedres on s'aplica | Aspecte | Quan convé |
|---|---|---|---|---|
| Abuixardat | Impacte amb capçal de puntes | Granit, calcària, marbre, gres | Puntejat uniforme, to aclarit i mat | Exterior, rampes, escales, pedres que no admeten flama |
| Flamejat | Xoc tèrmic amb flama | Granits i roques amb quars | Relleu irregular, color més viu | Grans superfícies de granit a l'exterior |
| Granallat | Projecció de granalla | La majoria de pedres | Rugositat fina i suau | Quan es vol adherència amb un tacte menys aspre |
| Apomassat o polit | Abrasió progressiva | Pedres compactes | Llis, mat o brillant | Interior sec; no en exterior mullat |
La classe de lliscament no es dedueix del nom de l'acabat: es mesura amb un assaig sobre la peça acabada i ha de constar a la documentació del material. La guia de paviments antilliscants per a exterior explica com es llegeix aquesta dada i què demana cada ús.
Quan triar un paviment abuixardat
És una bona tria quan la superfície es mulla i hi passa gent: voreres, places, accessos, terrasses, vores de piscina i, sobretot, rampes i graons. En escales exteriors de pedra natural és freqüent abuixardar tota l'estesa o, com a mínim, una franja al cantell.
També és l'acabat que resol la calcària a l'exterior, perquè no es pot flamejar. I és útil en rehabilitació, quan cal recuperar adherència en un paviment polit pel desgast sense substituir-lo: s'abuixarda in situ.
On no encaixa tan bé és on mana la neteja —cuines, zones amb greixos— o on es busca el color intens de la pedra. I en plaques primes, que no admeten l'impacte.
Què cal especificar en demanar-lo
- Pedra i format, amb el gruix. A la pàgina de lloses de pedra natural hi ha els formats habituals.
- Grau d'abuixardat, referit a una mostra aprovada.
- Cares i cantells que han d'anar tractats.
- Classe de lliscament que exigeix el projecte per a aquell ús.
- Ús previst: vianants, pas de vehicles, rampa, zona mullada.
- Superfície i ubicació de l'obra, per valorar volum i transport.
I el formigó abuixardat?
La mateixa tècnica s'aplica al formigó endurit: es pica la superfície, se'n treu la pell de pasta de ciment i queda l'àrid a la vista, amb textura antilliscant. Es veu en paviments, graons i paraments. Quan algú parla de «ciment abuixardat» es refereix a això. El resultat depèn de l'àrid del formigó, que és el que acaba donant el color.
Si tens definits pedra, format i ús, explica'ns l'obra al formulari i, si encaixa, derivem la sol·licitud a un proveïdor adequat per material, volum i zona. El preu i el termini els posa el proveïdor.
Preguntes freqüents
Què és un acabat abuixardat?
És una textura rugosa que s'obté picant la superfície de la pedra amb un capçal de puntes, la buixarda. Deixa un puntejat fi i uniforme, aclareix el to i millora molt l'adherència amb la superfície mullada.
Què vol dir abuixardar?
Vol dir treballar la cara d'una pedra o d'un formigó a cops de buixarda per donar-li rugositat. Abans es feia a mà amb un martell de puntes; avui es fa sobretot amb eines pneumàtiques i màquines automàtiques.
Què és millor per a exterior, abuixardat o flamejat?
Depèn de la pedra. El flamejat només funciona en granits i roques amb quars i conserva més el color. L'abuixardat serveix també per a calcàries, marbres i gresos. En tots dos casos, la classe de lliscament s'ha de comprovar a la documentació de la peça.
De què depèn el preu d'una pedra abuixardada?
De la pedra, del gruix, del format, de la superfície total i de si cal tractar també cantells o peces especials. No hi ha un preu únic: el fixa el proveïdor a partir d'aquestes dades.
Un paviment abuixardat costa més de netejar?
Una mica més que un de llis, perquè la rugositat reté brutícia. Amb neteja periòdica amb aigua a pressió moderada es manté bé. En zones amb greixos convé valorar-ho abans de triar l'acabat.