Les lloses de pedra natural són les peces planes de gran format que resolen paviments exteriors amb continuïtat visual i un comportament tècnic adaptat al trànsit previst. Rebem sol·licituds de formats modulars estàndard i a mida, en diferents tipus de pedra i gruixos, i les derivem a proveïdors especialitzats.
Aplicacions habituals de les lloses
La llosa és la peça més usada en arquitectura contemporània quan es busca continuïtat visual i formats grans. Aplicacions habituals: terrasses residencials i d'hotel, accessos a edificis, espais cívics, places peatonals, passeigs públics, jardins i zones d'estar exteriors. Combinada amb vorades (vorades o peces de cantell) defineix geometria i continuïtat de l'espai.
Formats, gruixos i selecció de tipus de pedra
Per trànsit peatonal estàndard s'utilitzen gruixos de 2-3 cm sobre solera adherida amb morter d'agarre tècnic. Per trànsit peatonal intens (places, espais públics), 3-5 cm. Per trànsit rodat lleuger (accessos a habitatge), 5-6 cm. Per trànsit rodat pesat o obra civil, 7-10 cm amb sistema de col·locació específic. L'elecció de la pedra depèn del clima (resistència a gelades per interior i muntanya), l'exposició (zones costaneres requereixen materials amb baixa absorció) i el llenguatge del projecte.
Acabats antilliscants i resistència exterior
A l'exterior és obligatori acabat antilliscant. Els més usats són abuixardat (mecànic, granulometria regular), flamejat (tèrmic, irregular i rugós) i envellit (rugós amb efecte desgast). Cadascun aporta una textura i un valor estètic diferents. Per projectes en zona costanera o exposada a sals es prioritzen pedres amb baixa absorció i resistència al desgast comprovada segons UNE-EN 1341. La resistència al lliscament (USRV) ha de ser ≥ 35-45 segons ús.
Sistemes de col·locació
Solera adherida: la llosa va enganxada amb morter tècnic a una solera de formigó. És el sistema més usat en arquitectura contemporània per la seva continuïtat visual i resistència a l'ús. Flotant sobre sorra/grava: urbanització tradicional, les lloses s'assenten sobre base granular compactada amb junta oberta o tancada. Plot system: terrasses elevades amb suports regulables, ideal per impermeabilitzacions sota coberta. Cada sistema imposa requisits diferents de gruix mínim, junta, drenatge i previsió de manteniment.
Subministrament i logística
Rebem sol·licituds de lloses al Camp de Tarragona, Anoia i Catalunya Central i les derivem a proveïdors de la zona, que valoren terminis i lliuraments segons la teva obra. Per volums grans convé acordar amb el proveïdor lliuraments setmanals segons el ritme d'instal·lació per evitar parades d'obra. Amb els plànols del projecte, el proveïdor prepara desespissaments i llistats de quantitat per format.
Resistència, antilliscament i comportament exterior
En aplicació exterior els paviments de pedra natural han de complir tres exigències tècniques simultànies: resistència mecànica al trànsit previst (trencament per flexió i compressió), comportament antilliscant (resistència al lliscament USRV ≥ 35-45 segons ús, segons UNE-EN 14231), i resistència climàtica (gelades classe F1, baixa absorció d'aigua per evitar gelivació). Rebem sol·licituds de pressupost de materials amb declaració de prestacions específica quan el plec del projecte la requereix, i indiquem els acabats antilliscants adequats (abuixardat, flamejat, envellit) segons l'aplicació.
Instal·lació i drenatge
Existeixen tres sistemes principals de col·locació: solera adherida (la peça va enganxada amb morter tècnic a una solera de formigó; màxima continuïtat visual i resistència a l'ús), flotant sobre llit de sorra o tot-u compactat (urbanització tradicional, absorbeix assentaments del terreny), i plot system (terrasses elevades amb suports regulables sobre impermeabilització). El drenatge es resol amb pendent mínim de l'1,5-2% cap a reixes o embornals, capa drenant de graves sota la solera, juntes obertes amb àrid fi o sistemes de paviment drenant amb junta àmplia reblerta amb grava. L'elecció del sistema depèn del projecte, del tipus de trànsit i del suport preexistent.
Manteniment i durabilitat
El manteniment d'un paviment de pedra natural correctament col·locat i de qualitat tècnica adequada és molt baix comparat amb materials artificials. Recomanacions: raspallat periòdic per retirar matèria orgànica, neteja amb aigua a pressió moderada cada 1-2 anys, tractament hidrofugant opcional cada 5-7 anys en zones amb risc de taques (terrasses amb vegetació, àrees tècniques), reposició de juntes si es detecta pèrdua de material. La durabilitat estructural és de dècades o segles, cosa que fa molt competitiu el cost total de cicle de vida davant materials que requereixen substitució cada 10-20 anys.
Preguntes freqüents
Quin gruix de llosa necessito segons l'ús?
Trànsit peatonal: 2-3 cm sobre solera adherida. Trànsit peatonal intens (places): 3-5 cm. Trànsit rodat lleuger (accés a habitatge): 5-6 cm. Trànsit rodat pesat: 7-10 cm. L'elecció depèn del sistema de col·locació, la tipologia de la pedra i el càlcul estructural del projecte.
Quines mides estàndard hi ha?
Formats modulars més habituals: 30×30, 40×40, 60×40, 60×60, 80×40, 100×50 cm. També es treballen formats a mida sota plànol de desespissament. Per projectes contemporanis els formats grans (80×40 i superiors) aporten continuïtat visual; per urbanització tradicional, formats modulars 40×40 són l'opció canònica.
Quin acabat convé a les lloses per exterior?
Abuixardat (més usat, granulometria regular i antilliscant), flamejat (tèrmic, irregular i rugós), envellit (rugós amb efecte desgast), serrat (acabat més llis, només en zones peatonals protegides). Polits i apomassats es reserven a l'interior.
Quines pedres són habituals per lloses?
Granit (màxima durabilitat, idoni per trànsit intens), basalt (resistència i aspecte contemporani), calcària compacta (càlida, mediterrània), gres (càlid, més porós), pissarra (laminar, exteriors especials).