La sorra de riu és una sorra de gra arrodonit, polit per l'aigua, d'origen fluvial. Avui gairebé sempre surt d'una gravera i se serveix rentada. Es fa servir en formigons i morters, llits d'assentament, jocs infantils, pistes i jardineria. No és el mateix que la sorra de matxuqueig, de gra angulós, ni que la de platja, que porta sals.
El nom parla de la forma del gra i de l'origen, no de la composició ni de la mida. Per això convé saber què se serveix amb aquest nom i què cal concretar en una comanda.
Què és la sorra de riu
Els rius arrosseguen fragments de roca, els fan rodar i els arrodoneixen. On perden força els dipositen: a la llera, però sobretot a les terrasses i planes que el riu va ocupar fa milers d'anys. Aquests dipòsits de grava i sorra són els que avui s'exploten en graveres; l'extracció directa a la llera està molt restringida.
A la gravera el material es garbella per separar la sorra de la grava i, normalment, es renta. El resultat és una sorra de gra rodat, de superfície llisa i amb pocs fins. La composició depèn de les roques de la conca: pot ser silícia, calcària o mixta, i el color canvia amb ella. Dues sorres de riu de zones diferents no són iguals.
Què vol dir «sorra rentada»
Sorra rentada és la que ha passat per un rentat amb aigua que n'ha tret l'argila, els llims i la matèria orgànica. No és un tipus de sorra sinó un procés: hi ha sorra de riu rentada i sorra de matxuqueig rentada.
La diferència es nota a l'obra. Els fins argilosos envolten els grans, dificulten que la pasta de ciment s'hi agafi i demanen més aigua a la mescla. En canvi, per a un rebliment, una sorra sense rentar pot ser suficient i surt més econòmica.
Sorra de riu, de matxuqueig i de platja
La sorra de matxuqueig, o triturada, s'obté trencant roca de pedrera. El gra surt angulós, amb cares rugoses, i la trituració genera pols: si no es renta, porta més fins. La forma del gra canvia el comportament. El gra rodat llisca i dona mescles més dòcils amb menys aigua. El gra angulós trava més, cosa que ajuda quan la sorra ha de quedar quieta, però demana més pasta per moure's.
Cap de les dues és millor en general. Per a formigó serveixen totes dues si compleixen el que demana el projecte, i a la pràctica sovint decideix quina hi ha a prop.
La sorra de platja no val per a obra. Porta sals que ataquen les armadures i fan sortir eflorescències, té un gra massa fi i uniforme i pot dur restes de closca. I no es pot agafar lliurement.
| Aspecte | Sorra de riu | Sorra de matxuqueig | Sorra de sílice |
|---|---|---|---|
| Origen | Dipòsit fluvial, gravera | Roca de pedrera triturada | Jaciment de sorres de quars |
| Forma del gra | Rodat, llis | Angulós, rugós | Segons el jaciment, sovint arrodonit |
| Fins | Pocs si és rentada | Més, tret que es renti | Pràcticament cap |
| Composició | La de la conca: variable | La de la roca triturada | Quars gairebé en exclusiva |
| Mides | Barreja contínua | Barreja contínua | Fracció estreta |
| On encaixa | Morters, formigons, llits, joc, jardí | Formigons, morters, llits que han de travar | Usos tècnics que demanen gra uniforme |
Per a què es fa servir la sorra de riu
- Formigons i morters. Com a àrid fi, quan el projecte ho admet. La sorra per a morters de ram de paleta té guia pròpia al centre de coneixement.
- Llits i capes d'assentament. Sota llambordes i lloses, i com a llit de canonades en rases, on es vol un gra net i sense arestes. El gruix i la fracció els fixa el projecte.
- Jocs infantils i pistes. Sorrals, zones de salt i pistes de vòlei demanen gra rodat i rentat, que no faci pols ni crosta. Les àrees de joc públiques tenen requisits propis que marca el projecte.
- Jardineria i substrats. Barrejada amb terra, alleugereix el substrat i en millora el drenatge. També serveix per recebar gespa i anivellar-la.
Per a què no serveix
- Bases i subbases compactades. El gra rodat i sense fins no trava ni es compacta bé; aquí va tot-u.
- Acabats transitables. En un camí, es mou sota el peu i la roda.
- Rebliment de gespa artificial i filtres. Demanen una fracció controlada que una sorra de riu corrent no garanteix.
Com saber què et serveixen i què demanar
«Sorra de riu» es fa servir de vegades per a qualsevol sorra clara i rentada. Per no rebre una cosa diferent de la que s'esperava, dins del catàleg de sorres convé concretar cinc dades:
- Origen. De gravera o de matxuqueig, i de quina naturalesa.
- Rentada o no. I, si va a formigó o morter, amb la documentació del producte.
- Mida. Fina, mitjana o gruixuda; la fracció concreta la valida el projecte.
- Humitat. La sorra a granel arriba humida. Si es compra a pes, l'aigua també pesa; si es compra a volum, la sorra humida s'esponja. El conversor de metres cúbics a tones ajuda a comparar ofertes.
- Format. Sac, big bag o granel, segons volum i accés.
El preu depèn de la distància de transport, el volum, el format i el grau de rentat i classificació; el transport sol pesar tant com el material. El volum es pot estimar amb la calculadora de metres cúbics.
Si només cal un sac per a un sorral o per a unes jardineres, un magatzem de construcció o un centre de jardineria ho resol. Quan la sorra es mesura en metres cúbics per a una obra, una urbanització o un jardí professional, explica'ns l'ús, el volum i la zona de servei i t'orientem sobre el material i la manera de servir-lo.
Preguntes freqüents
Per a què es fa servir la sorra de riu?
Per a formigons i morters quan el projecte ho admet, per a llits d'assentament de paviments i canonades, per a sorrals de joc i pistes, i en jardineria per alleugerir substrats i recebar gespa. No serveix per a bases compactades, perquè el gra rodat no trava.
Quina és la sorra de riu i com es reconeix?
És la de gra arrodonit i llis, polit per l'aigua. Mirada de prop, els grans no tenen arestes vives; fregada humida entre les mans, si és rentada gairebé no taca. Avui sol venir de gravera, i l'origen l'ha de confirmar el proveïdor.
Què vol dir sorra rentada?
Que ha passat per un rentat amb aigua que n'ha tret l'argila, els llims i la matèria orgànica. No és un tipus de sorra, és un procés: hi ha sorra de riu rentada i sorra de matxuqueig rentada.
És millor la sorra de riu o la de matxuqueig per fer formigó?
Les dues poden servir si compleixen el que demana el projecte. La de riu dona mescles més dòcils; la de matxuqueig trava més i sol portar més fins. A la pràctica sovint decideix quina hi ha a prop i amb quina regularitat se serveix.
Es pot fer servir sorra de platja en una obra?
No. Porta sals que ataquen les armadures i fan sortir eflorescències, sol tenir un gra massa fi i uniforme i pot dur restes de closca. A més, no es pot agafar lliurement. La sorra d'obra es compra a un subministrador d'àrids.