Per restaurar marges de pedra seca cal desmuntar el tram caigut fins a trobar pedra ferma, refer la base, tornar a aixecar el mur en filades travades i una mica ajagudes contra el terreny, i reomplir el darrere amb pedra petita perquè l'aigua surti. No s'hi posa morter. El pas que es descuida més és entendre per què ha caigut; el que encareix més la feina és la mà d'obra i la pedra que falta.
Què és un marge de pedra seca
La pedra seca és la tècnica de construir amb pedra sense cap material d'unió: ni morter, ni calç, ni ciment. El mur s'aguanta per la col·locació de les peces, el pes i el fregament entre elles. Un marge és el mur de contenció que aguanta una feixa o bancal en un terreny en pendent, i a diferència d'una paret de tanca treballa contra l'empenta de la terra.
Segons la comarca se'n diu marge, paret seca, espona o ribàs, i de la terrassa que sosté, feixa o bancal. La tècnica està reconeguda per la UNESCO, que el 2018 va inscriure l'art de la pedra seca a la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial.
1. Entendre per què ha caigut
Un marge no cau per vell. Cau per una causa, i si no es corregeix l'esvoranc torna a sortir al mateix punt.
| El que es veu | Causa probable | Què cal fer |
|---|---|---|
| Panxa a mitja alçada abans de caure | Reble tapat de terra fina: l'aigua empeny | Desmuntar i refer el reble amb pedra neta |
| Caiguda des de la base | Fonament descalçat o assentat sobre terra tova | Baixar fins a terreny ferm i refer la base |
| Coronament desfet, mur sencer a sota | Pas de bestiar, persones o maquinària | Refer les filades de dalt amb peces grosses |
| Pedres desplaçades al voltant d'una soca | Arrels que han crescut dins del mur | Treure l'arrel i reconstruir el tram |
| Esvoranc sota un punt on s'entolla l'aigua | Escorrentia concentrada a la feixa de dalt | Desviar l'aigua abans de tornar a aixecar |
| Parament de pedres petites sense lligar | Reparació anterior sense travesseres | Refer el tram amb pedres llargues cap endins |
2. Desmuntar i triar la pedra
Es desmunta tot el que s'ha mogut, no només el que ha caigut. La regla pràctica és obrir fins a trobar pedra que no balli a banda i banda, i deixar els costats de l'obertura esglaonats, de manera que el tram nou es pugui travar amb el vell filada a filada. Un tall vertical deixa una junta contínua que és per on es tornarà a obrir.
La pedra que surt es tria a terra, a peu de mur, en piles:
- Pedres de base: les més grosses i planes.
- Pedres de cara: amb una cara bona i fondària per entrar cap endins.
- Travesseres: les més llargues, que travessen bona part del gruix.
- Pedres de coronament: grosses i pesants, per tancar a dalt.
- Reble: la pedra petita i els trossos, per al darrere.
La terra que ha baixat amb l'esllavissada es retira i s'aparta: no ha de tornar a dins del mur.
3. Refer el fonament
Es baixa fins a terreny ferm o fins a la roca. La base es fa amb les peces més grosses, ben assentades, i lleugerament inclinades cap endins, de manera que el mur ja arrenca recolzat contra el terreny. Ha de ser més ampla que la resta del mur.
Si el marge havia caigut des de baix, aquest és el pas que no admet estalvis. Un mur ben aixecat sobre una base que cedeix dura una temporada de pluges.
4. Aixecar el mur
Quatre regles fan la feina:
- Pedra de llarg cap endins. Cada peça entra al mur amb la seva dimensió més llarga, no es posa plana de cara com una rajola.
- Juntes trencades. Cada pedra reposa sobre dues de la filada de sota. Una junta vertical que puja diverses filades és una línia de ruptura.
- Talús. El parament no puja a plom: s'inclina cap al terreny, i el mur és més gruixut a baix que a dalt.
- Travesseres. Cada tant, una pedra llarga lliga la cara amb el reble del darrere.
Les pedres es falquen des del darrere, amb tascons de pedra, perquè no ballin. Les falques posades per la cara vista acaben saltant.
5. Reomplir amb reble
A mesura que el mur puja, l'espai entre el parament i el terreny es reomple amb pedra petita, col·locada i atapeïda, no abocada. Aquest reble fa dues feines: dona gruix i pes al mur, i fa de drenatge. Ha de ser pedra neta, sense terra.
Quan no n'hi ha prou amb la que surt del desmuntatge, es completa amb pedra petita o amb grava gruixuda; els criteris per triar-la són els mateixos que a qualsevol trasdós drenant, recollits a la guia de graves per a drenatge.
6. Coronar
La darrera filada es tanca amb pedres grosses i pesants, o amb peces posades de cantell segons el costum de la zona. El coronament protegeix el mur de l'aigua que entra per dalt i del pas. El tram nou ha de seguir la línia i l'alçada del vell, i la terra de la feixa no ha de quedar per sobre vessant aigua cap a la cara.
7. La pedra que cal aportar
Gairebé sempre en falta. Una part de la pedra original s'ha trencat, una altra ha quedat colgada o se l'han endut, i el mur refet amb més gruix a la base en demana més. El que cal mirar en aportar-ne:
- Que sigui la mateixa roca, o una de color i textura que lligui amb la del lloc.
- Que tingui mides variades, amb prou peces grosses i llargues; la pedra petita sola no fa mur.
- Que no sigui rodona. El còdol de riu no trava en sec.
- Quanta en cal. Es calcula pel volum de mur, comptant el gruix real de la secció. La calculadora de pedra per a mur dona una primera xifra de comanda.
- Com arriba. En finques de feixes, fins on pot entrar el camió decideix si la pedra va a granel o en saques i quanta s'ha de moure a mà.
Què pesa més en el cost
La partida grossa és la mà d'obra: és una feina manual, lenta i d'ofici, i el rendiment depèn de l'alçada del marge i de com és la pedra. Després ve l'accés, que condiciona el transport de pedra i la retirada de terres, i l'aportació de pedra. Desmuntar poc per estalviar és l'error que surt més car, perquè el tram del costat cau l'hivern següent.
Abans de començar convé preguntar a l'ajuntament o al parc, si la finca és en un espai protegit, si l'actuació necessita comunicació o permís. Diverses administracions convoquen periòdicament ajuts per a la recuperació de marges i construccions de pedra seca; les condicions i els terminis canvien a cada convocatòria i s'han de consultar a la font oficial. Quan el marge forma part d'un conjunt catalogat, valen els criteris de la guia de restauració patrimonial amb pedra natural.
Si falta pedra per acabar la reparació, es pot indicar el tipus de roca, el volum aproximat i l'accés al formulari de sol·licitud de pressupost; si encaixa, la sol·licitud es deriva a un proveïdor adequat per material, volum i zona.
Preguntes freqüents
Què és la pedra seca?
És la tècnica de construir amb pedra sense morter ni cap altre material d'unió. El mur s'aguanta per la col·locació de les peces, el pes i el fregament entre elles, i és permeable a l'aigua.
Com es diuen les parets de pedra en sec?
Marges, parets seques, espones o ribassos, segons la comarca; la terrassa que aguanten és la feixa o el bancal. En castellà es parla de muros de piedra seca, paredes secas, bancales o ribazos.
Els murs de pedra seca estan inscrits a la UNESCO?
El que està inscrit és la tècnica. El 2018 la UNESCO va incloure l'art de la pedra seca, els seus coneixements i tècniques, a la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial, a partir d'una candidatura conjunta de vuit països europeus, entre els quals Espanya.
Es pot posar morter en reparar un marge de pedra seca?
No convé. El morter tapa les juntes per on surt l'aigua, el mur deixa de drenar i l'empenta del terreny mullat el torna a obrir. A més, una reparació rígida al costat d'un mur flexible es fissura per la unió.
Quanta pedra cal per refer un marge esllavissat?
Més de la que ha caigut, perquè una part s'ha trencat o perdut i el reble s'ha de refer net. La quantitat es calcula pel volum del tram a reconstruir, comptant el gruix real del mur, i s'hi afegeix un marge per a la tria.