La rigola és la franja de peces o de formigó que es col·loca al peu de la vorada, entre aquesta i la calçada, per recollir l'aigua de pluja i conduir-la fins als embornals. Funciona com un canal superficial molt pla i, de passada, protegeix la vora del ferm. Habitualment és de formigó; es fa de pedra quan la vorada també ho és o quan el carrer demana un acabat de més durada.
Què és una rigola i quina funció té
En un carrer convencional, la calçada té un pendent transversal que porta l'aigua cap als costats. Allà la troba la vorada, que la frena, i la rigola, que la recull i la fa córrer en sentit longitudinal fins a la reixa de l'embornal. Vorada i rigola treballen juntes, i en molts projectes s'amiden i s'executen com un sol element: l'encintat.
La rigola fa tres feines alhora:
- Condueix l'aigua. La seva superfície llisa i contínua fa que l'aigua corri millor que sobre l'aglomerat, que és rugós.
- Remata la calçada. Dona una vora neta i recta contra la qual s'estén i es compacta el ferm.
- Protegeix la junta. La trobada entre calçada i vorada és un punt feble; la rigola l'allunya de la zona on es compacta i on aparquen les rodes.
La paraula és d'ús corrent a Catalunya i en bona part de l'est peninsular, també en castellà. En altres zones el mateix element s'anomena caz o encintado.
Tipus de rigola
Segons el material i la manera de fer-la, aquestes són les solucions corrents.
| Tipus | On encaixa | Què cal vigilar |
|---|---|---|
| Peces prefabricades de formigó | Urbanització nova, vials amb vorada de formigó | Assentament i rejuntat: peces primes mal recolzades es trenquen |
| Formigó in situ | Trams llargs i rectes, obra amb encofrat lliscant | Juntes de retracció i acabat superficial regular |
| Lloses de pedra natural | Carrers amb vorada de pedra, nuclis antics, places | Gruix suficient per al pas de rodes i acabat no lliscant |
| Filades de llambordes | Calçades de llamborda i plataforma única | Juntes plenes i pendent seguit, perquè la junta frena l'aigua |
| Rigola central | Carrers de vianants i de plataforma única sense vorada | Reixes o embornals alineats i cota respecte dels dos vessants |
La rigola de formigó prefabricada és la més estesa. Són peces rectangulars de poc gruix, sovint de color blanc o gris clar, que es col·loquen arrenglerades al peu de la vorada. El color clar té una funció: marca visualment el límit de la calçada.
Quan es fa de pedra
La pedra no és l'opció per defecte, i en una urbanització corrent el formigó resol bé la feina. La rigola de pedra té sentit en aquests casos:
- Quan la vorada és de pedra. Una vorada de pedra natural amb una rigola de formigó blanc al costat es llegeix com dues obres diferents. Amb la mateixa pedra, l'encintat queda unitari.
- En nuclis antics i entorns protegits, on el projecte o la normativa municipal demanen materials coherents amb el que ja hi ha.
- En plataforma única, on no hi ha vorada i la rigola central o lateral és l'única línia que ordena el carrer.
- Quan es busca durada. Una pedra dura i poc absorbent aguanta el fregament de les rodes, les sals de desgel i la neteja a pressió sense perdre la superfície.
- En reposicions, per mantenir un encintat de pedra existent.
El material més habitual és el granit, per la duresa i la baixa absorció, amb la cara superior flamejada o abuixardada. També es fa amb altres pedres compactes quan la resta del paviment ho demana. La peça treballa mullada i sota rodes, de manera que cal mirar a la fitxa tècnica l'absorció, la resistència al gel i la resistència a la flexió.
Com s'executa
La rigola s'assenta sobre la mateixa base de formigó que la vorada, o sobre una d'adjacent, amb morter. L'ordre habitual és col·locar primer la vorada, després la rigola contra ella i finalment estendre el ferm de la calçada fins a la rigola.
Els punts que decideixen si funciona:
- Pendent longitudinal seguit fins a cada embornal, sense trams plans ni a contrapendent. Quan el carrer és molt pla, el pendent s'ha de crear a la mateixa rigola.
- Cota respecte de la calçada. El ferm acabat ha de quedar una mica per sobre de la rigola, mai per sota: si l'asfalt queda més baix, l'aigua no hi arriba i s'entolla a la calçada.
- Cota respecte de l'embornal. La reixa ha de quedar al punt baix, enrasada o lleugerament enfonsada.
- Juntes plenes. Una junta buida deixa entrar aigua a la base i acaba movent la peça.
- Recolzament complet. La peça ha de reposar en tota la seva superfície; els buits sota les cantonades són on es trenca.
Errors habituals
- Bassals que es repeteixen. Gairebé sempre són un tram de rigola amb el pendent mal replantejat, no un problema de l'embornal.
- Recrescuts de ferm que la tapen. Cada capa nova d'aglomerat puja la calçada; si no es fresa, la rigola queda enfonsada i el pas de les rodes es torna incòmode.
- Peces tallades petites a les corbes. En radis tancats convé demanar peces corbes o tallades a mida; els trossos petits es desprenen.
- Acabat polit o massa llis en pedra. És una superfície per on es trepitja en baixar de la vorera, sempre mullada quan plou.
Què cal definir per demanar-la de pedra
Una sol·licitud completa inclou la longitud en metres lineals, la secció de la peça (amplada i gruix), la llargada de les peces si el projecte la fixa, l'acabat de la cara vista, el tipus de pedra o la referència de la vorada amb què ha de lligar, i les peces especials: corbes amb el seu radi, guals i trobades amb embornals. Per comptar peces i metres lineals d'encintat, la calculadora de vorades dona una primera xifra.
La rigola es demana gairebé sempre junt amb la resta de materials d'urbanització, i convé que vorada, rigola i peces de gual surtin del mateix lot de pedra perquè el to sigui homogeni.
Amb aquestes dades es pot explicar l'obra al formulari de sol·licitud de pressupost; si encaixa, la sol·licitud es deriva a un proveïdor adequat per material, volum i zona, que és qui fa l'oferta.
Preguntes freqüents
Què és una rigola?
És la franja de peces o de formigó situada al peu de la vorada, entre aquesta i la calçada, que recull l'aigua de pluja i la condueix fins als embornals. També remata la vora del ferm i protegeix la junta amb la vorada.
Què és una rigola de formigó?
És la rigola feta amb peces prefabricades de formigó, normalment rectangulars, de poc gruix i de color clar, o bé formigonada in situ. És la solució més habitual en urbanització nova perquè és econòmica i ràpida de col·locar.
Quina diferència hi ha entre vorada i rigola?
La vorada és la peça vertical que separa la vorera de la calçada i salva el desnivell. La rigola és la peça plana que queda al seu peu, a nivell de calçada, i fa de canal. Es col·loquen juntes i sovint es projecten com un sol encintat.
Quan val la pena una rigola de pedra natural?
Quan la vorada també és de pedra, en nuclis antics, en carrers de plataforma única i quan es vol un encintat que aguanti molts anys de rodes, sals i neteja. En una urbanització corrent, el formigó compleix la funció.
Quina pedra s'utilitza per fer rigoles?
Sobretot granit, per la seva duresa i baixa absorció, amb la cara superior flamejada o abuixardada perquè no rellisqui. El gruix i la secció de la peça els fixa el projecte segons el trànsit que hagi de suportar.