La marmolina és marbre triturat i classificat per mides. Amb aquest nom es demana sobretot la grava blanca de jardí, tot i que també designa la pols de marbre d'estucs i arrebossats. Al jardí cobreix parterres, escocells i cobertes i fa contrast amb les plantes i la pedra fosca; a canvi, enlluerna, s'embruta i és calcària.
Darrere de la cerca «pedres blanques per al jardí» hi ha, en realitat, tres materials diferents. Aquesta guia els separa, diu què cal saber abans de triar blanc i explica com es demana quan ja no es tracta d'un sac sinó d'una superfície sencera.
Què és la marmolina i com se'n diu
S'obté triturant i garbellant marbre, sovint el que la pedrera no aprofita per a bloc o per a taulell. D'aquest procés en surten dos productes que comparteixen nom i no tenen res a veure en l'ús:
- El gra: graveta i grava de marbre, generalment blanca, per a jardineria, cobertes i terratzos. És la marmolina de qui busca pedra blanca per al jardí.
- La pols i la sorra fina: l'àrid de marbre que es barreja amb calç o ciment blanc en estucs, arrebossats i morters decoratius. És la marmolina del paleta i de l'estucador.
A l'hora de demanar-la convé dir sempre l'ús i la mida, perquè la paraula sola no distingeix un producte de l'altre. Als catàlegs d'aquí el mateix material apareix també com a triturat de marbre, àrid de marbre o graveta de marbre blanc.
Les tres pedres blanques de jardí
Qui demana marmolina per al jardí sovint vol, senzillament, pedra blanca. I de pedra blanca n'hi ha de tres menes, que es distingeixen per la forma del gra, pel grau de blancor i per com envelleixen.
| Tipus de pedra blanca | Aspecte | On encaixa | Què cal vigilar |
|---|---|---|---|
| Triturat de marbre blanc | Gra cantellut, blanc intens, amb cares que brillen al sol | Parterres, escocells, jardineres, franges de contrast | Enlluernament, pols blanca del material nou, tacte aspre |
| Còdol blanc rodat | Gra arrodonit i llis, blanc més suau o trencat | Acabats vistos de prop, voltant de plantes, patis | Rodola: cal vora. Rellisca més en moll |
| Grava calcària clara | Gra cantellut, del blanc trencat al crema o gris clar | Grans superfícies, cobertes de sòl, zones de pas ocasional | No és blanc pur; el to varia segons l'origen |
El triturat és el més blanc dels tres perquè ensenya la roca acabada de trencar, i el marbre és una roca de cristalls visibles que reflecteixen la llum. La calcària clara és la tria habitual quan la superfície és gran i el blanc absolut no és imprescindible. La pàgina de grava decorativa recull la resta de colors i formats.
Per a què es fa servir la grava blanca
- Parterres i encoixinat mineral. Cobreix la terra, frena l'evaporació i fa de fons a la plantació.
- Escocells. Al peu d'arbres en patis i zones pavimentades, sempre amb un límit que la contingui.
- Contrast. El blanc fa ressaltar el verd fosc, els troncs i la pedra fosca: pissarra, basalt, grava volcànica negra.
- Franges perimetrals. Al peu de façana, per evitar que la pluja esquitxi terra a la paret.
- Cobertes. Com a capa de grava vista en cobertes planes no transitables. El tipus i la mida de grava els fixa el projecte de la coberta.
En jardins on la grava ha de conviure amb passos de llosa o amb peces grans, la paleta es decideix en conjunt; la pàgina de pedra decorativa de jardí ajuda a veure combinacions.
Abans de triar blanc: quatre coses que cal saber
El blanc és el color de grava que més canvia entre la foto del catàleg i el jardí al cap de dos estius.
- Enlluerna. A ple sol, una extensió gran de marbre blanc reflecteix molta llum i molesta la vista. En terrasses orientades a migdia i al costat de finestrals convé limitar-ne la superfície o triar un blanc trencat.
- S'embruta. Fulles, flors caigudes, terra arrossegada pel reg i pols es veuen molt més sobre blanc que sobre gris. Sota arbres de fulla caduca el manteniment és constant.
- Verdeja. En ombra humida, a la cara nord o sota degoters, hi creixen algues i molsa que la tenyeixen de verd. Es pot netejar, però torna.
- És calcària. El marbre i la calcària són carbonat de calci. En contacte prolongat amb el reg poden fer pujar a poc a poc el pH del sòl del voltant, i les plantes acidòfiles (hortènsies, camèlies, azalees) ho poden acusar. Per a aquestes plantacions és prudent consultar-ho amb qui porta la jardineria o triar una pedra clara no calcària.
Com es demana
- Material i forma. Triturat de marbre, còdol rodat o calcària clara. Dir només «pedra blanca» o «marmolina» no és suficient.
- Mida. Fina per a testos i jardineres, mitjana per a parterres, més gruixuda per a superfícies vistes de lluny. La fracció s'acorda amb el proveïdor segons l'ús; dins de les graves n'hi ha de diverses mides.
- Rentat. El triturat nou porta pols blanca que enterboleix l'aigua i taca els paviments del costat. Convé demanar-lo rentat o ruixar-lo un cop estès.
- Quantitat. A partir de la superfície i del gruix de capa. La calculadora de grava decorativa dona el volum i una estimació del pes.
- Format. Sac, big bag o granel. En blanc, el granel demana un lloc net on descarregar: el que toca terra s'embruta abans d'arribar al parterre.
- Una sola partida. El to del blanc varia d'un lot a un altre; convé demanar tota la quantitat d'un cop, amb un petit marge per a reposicions.
Per a quatre jardineres, un sac de centre de jardineria és la compra raonable. El subministrament per volum té sentit en jardins sencers, zones verdes de comunitats i urbanitzacions, i obra de paisatgisme.
Quina base necessita
Terreny net d'arrels i anivellat, una malla geotèxtil permeable i una vora que confini la grava. En una grava blanca la separació de la terra importa més que en cap altra: qualsevol terra que pugi entre els grans es veu de seguida, i un cop barrejada no es pot netejar.
Si tens la superfície, l'ús i el tipus de blanc decidits, indica'ls al formulari de pressupost i, si encaixa, derivem la sol·licitud a un proveïdor adequat per material, volum i zona.
Preguntes freqüents
Què és la marmolina i per a què serveix?
És marbre triturat i classificat per mides. En gra serveix com a grava blanca decorativa per a parterres, escocells, jardineres i cobertes; en pols o sorra fina es fa servir com a àrid d'estucs, arrebossats i morters decoratius.
Com se'n diu, de la marmolina, a les botigues i als catàlegs?
A més de marmolina, el mateix material es ven com a triturat de marbre, àrid de marbre o graveta de marbre blanc. Com que la paraula també designa la pols de marbre per a estucs, convé indicar sempre l'ús i la mida.
Quina pedra blanca és millor per al jardí?
Depèn de l'ús. El triturat de marbre és el més blanc i el que més enlluerna; el còdol blanc rodat és més suau a la vista i al peu; la grava calcària clara és la tria habitual en superfícies grans on no cal un blanc pur.
La grava blanca es torna verda o grisa amb el temps?
A ple sol es manté força bé si es retiren les fulles. En ombra humida hi creixen algues i molsa que la tenyeixen de verd, i sota arbres s'enfosqueix per les restes vegetals. Es pot netejar, però demana manteniment.
La marmolina perjudica les plantes?
A la majoria de plantes de jardí, no. Com que és carbonat de calci, pot fer pujar a poc a poc el pH del sòl, i les plantes acidòfiles com hortènsies, camèlies o azalees ho poden acusar. En aquests casos és prudent triar una pedra no calcària.