Pedra volcànica: què és i per a què serveix al jardí

La pedra volcànica és una roca porosa i lleugera, vermellosa o negra, que es forma quan la lava es refreda plena de bombolles de gas. Triturada i classificada per mides es ven com a grava volcànica, i al jardí serveix per encoixinar parterres, cobrir el terra, fer substrats drenants i alleugerir cobertes enjardinades.

Qui la busca sol pensar en un sac per al jardí de casa, i sovint amb un sac n'hi ha prou. Aquesta guia respon el dubte general i explica què canvia quan es demana per volum, per a un jardí sencer, una urbanització o una coberta.

Què és la pedra volcànica

És lava que ha sortit carregada de gas i s'ha solidificat de pressa: les bombolles queden atrapades i deixen la roca plena de cavitats. D'aquí venen les dues propietats que la defineixen, la porositat i el poc pes. El color depèn del ferro que conté: negre o gris fosc quan s'ha refredat sense oxidar-se, vermellós quan el ferro s'ha oxidat.

Als catàlegs apareix amb diversos noms que designen pràcticament el mateix producte: grava volcànica, roca volcànica, picó (el nom canari, picón) i puzolana. En sentit estricte, la putzolana és el material volcànic que es fa servir com a addició en ciments; el comerç de jardineria ha estès la paraula a la grava vermella. A la Garrotxa, d'aquest material se'n diu greda.

Convé separar-la de dues coses que porten un nom semblant. El basalt que es talla en llambordes i lloses és també roca volcànica, però compacta i pesant: és una pedra de construcció, no un encoixinat. I la pedra volcànica de barbacoa són trossos gruixuts pensats per repartir la calor en una graella de gas; no és un producte de jardí.

Per a què serveix en jardineria i paisatgisme

Dins de la família de la grava decorativa, la volcànica és la que es tria quan el pes o l'aigua compten tant com el color. Els quatre usos habituals:

• Encoixinat de parterres. Una capa sobre la terra frena l'evaporació, protegeix el sòl de l'esquitx de la pluja i dificulta la naixença d'herbes.
• Coberta de sòl. En rotondes, mitjanes, talussos suaus i zones enjardinades sense gespa dona una taca de color vermell o negre que contrasta amb el verd i amb la pedra clara.
• Substrat drenant. Barrejada amb el substrat o al fons de jardineres i testos grans, obre buits per on circula l'aigua i l'aire. És habitual en cultiu de cactus, suculentes i bonsais, en fraccions fines.
• Cobertes enjardinades. En una coberta el pes mana, i un àrid lleuger permet fer capes drenants i de substrat amb menys càrrega. La càrrega que admet la coberta la fixa el projecte d'estructura, no el catàleg del material.

En obra de paisatgisme es demana sovint per a grans superfícies de manteniment baix. La pàgina de pedra natural per a paisatgistes recull com es planteja el subministrament en aquests projectes.

Grava volcànica o grava corrent: què canvia

Una grava calcària o granítica de matxuqueig i un còdol rodat són roca massissa: pesen, no absorbeixen gairebé aigua i es queden on es posen. La grava volcànica és roca plena de buits, i això ho canvia gairebé tot.

El color és de la massa de la roca, no un tint: no es destenyeix amb el sol ni amb el reg.

On no encaixa

• Zones de pas descalç. Voltants de piscina, dutxes exteriors i zones de joc: el gra és aspre i fa mal al peu.
• Pendents sense contenció. Amb una pluja forta, l'aigua que corre per sobre s'emporta els grans. En talús cal confinar-la amb vores, o triar un àrid més pesant.
• Sota arbres de fulla caduca, on s'escombra o es bufa. La superfície rugosa atrapa fulles i restes, i en netejar marxa la grava amb la fulla.
• Camins i zones de rodada. No trava ni es compacta, i sota pes repetit el gra es pot esmicolar. Per caminar o rodar-hi fa falta un àrid de matxuqueig sobre una base ferma.
• Al costat de paviments clars sense vora. El material nou pot deixar anar una pols vermellosa que marca la pedra clara fins que les primeres pluges la renten.

Com es demana la grava volcànica

Quatre dades defineixen la comanda:

• Fracció. Fina per a substrats i testos, mitjana per a encoixinat, gruixuda per a cobertes de sòl vistes de lluny. La mida exacta la fixa l'ús i s'acorda amb el proveïdor.
• Color. Vermell o negre, amb mostra: el to varia d'un origen a un altre.
• Quantitat. Millor en volum que en pes. Com que és lleugera, una tona de grava volcànica ocupa força més que una tona de grava calcària, i la conversió s'ha de fer amb la densitat que declari el proveïdor. La calculadora de grava decorativa dona el volum a partir de la superfície i el gruix de capa.
• Format. Sac per a testos i parterres petits, big bag per a un jardí, granel amb camió per a obra.

Si el que cal és cobrir quatre testos, un sac de centre de jardineria ho resol. El subministrament per volum té sentit quan la superfície és la d'un jardí sencer, una zona verda o una coberta.

Què cal a sota

El mateix que qualsevol grava vista: el terreny anivellat, una malla geotèxtil permeable que separi la grava de la terra i una vora que la confini. En la volcànica la vora importa més, perquè el gra pesa poc i s'escampa. Es pot resoldre amb platina metàl·lica, vorada o peces de pedra decorativa de jardí.

Si tens clar l'ús, la superfície i el color, indica-ho al formulari de pressupost i, si encaixa, derivem la sol·licitud a un proveïdor adequat per material, volum i zona.