Els àrids naturals són materials granulars —sorres, graves, tot-u— que s'obtenen de jaciments minerals i que només han rebut un tractament mecànic: extracció, trituració, garbellat i rentat. Es diferencien dels àrids artificials, que surten d'un procés industrial, i dels reciclats, que venen de residus de construcció. Dins dels naturals, la diferència que pesa en obra és entre l'àrid rodat i el de matxuqueig.
Què són els àrids naturals i per què el terme confon
La paraula «natural» es fa servir amb dos sentits, i convé saber quin fa servir l'interlocutor.
- Sentit tècnic. És natural tot àrid d'origen mineral que no ha patit cap transformació més enllà de la mecànica. Hi entren tant la grava d'una gravera com la pedra triturada d'una pedrera.
- Sentit d'obra. Molta gent diu «natural» a l'àrid que es fa servir tal com surt del jaciment, de gra rodat, i el contraposa al de matxuqueig. D'aquí ve la parella «tot-u natural» i «tot-u artificial», en què l'artificial no és cap producte industrial sinó roca triturada.
En una comanda, el malentès té conseqüències: demanar «àrid natural» sense més pot portar a l'obra un material rodat on calia un material anguló. La manera d'evitar-ho és dir sempre l'origen, la forma del gra i la fracció. El catàleg d'àrids ordena els materials per família i per ús.
Àrid rodat i àrid de matxuqueig
L'àrid rodat ve de dipòsits que l'aigua ha transportat: lleres, terrasses fluvials, graveres. El transport n'ha arrodonit els grans i n'ha polit la superfície. L'àrid de matxuqueig surt de triturar roca massissa en una pedrera, i els grans tenen cares de fractura, arestes i textura rugosa.
| Criteri | Rodat | De matxuqueig |
|---|---|---|
| Origen | Dipòsits granulars, graveres | Roca massissa triturada en pedrera |
| Forma del gra | Arrodonit i llis | Anguló, amb cares de fractura |
| Sota càrrega | Els grans rellisquen entre si | Els grans es traven |
| En formigó | Dona mescles més treballables | Demana més pasta, millora l'adherència |
| En capes compactades | Menys estable | És el que s'espera en bases i subbases |
| En drenatge i acabats | Molt utilitzat: graves rentades, còdols | Vàlid si la fracció és neta |
Cap dels dos és millor en abstracte. Un tot-u de matxuqueig compacta i aguanta trànsit perquè els grans s'encaixen; una grava rodada rentada drena bé i és agradable en un acabat de jardí precisament perquè no s'encaixa.
Naturals, artificials i reciclats
Fora dels naturals hi ha dues famílies més. Els àrids artificials resulten d'un procés industrial que modifica el material, com les escòries siderúrgiques o l'argila expandida dels àrids lleugers. Els àrids reciclats s'obtenen de tractar residus de construcció i demolició: formigó, ceràmica, mescles.
Tots tres es poden fer servir si el projecte ho admet i el material arriba amb la documentació que acredita les seves característiques. El que no es pot fer és intercanviar-los sense consultar-ho: un plec que demana àrid natural de matxuqueig no queda complert amb un reciclat, encara que la granulometria sigui semblant.
La roca d'origen també compta
La forma del gra diu com es comportarà l'àrid en conjunt; la roca diu com es comportarà cada gra. Els àrids calcaris són els més habituals en formigons, morters i bases, i es treballen bé. Els silicis i els de roques ígnies són més durs i resisteixen millor el poliment, i per això es reserven per a les capes de rodament dels ferms, on la calcària acaba relliscant amb el pas del trànsit.
Com es tria segons la funció
La pregunta útil no és quin àrid es vol, sinó què ha de fer. A partir de la funció, la tria surt gairebé sola:
- Suportar càrrega (bases, subbases, esplanades): granulometria contínua i gra anguló, és a dir, tot-u de matxuqueig. La guia de tipus d'àrids en obra civil detalla quin material va a cada capa.
- Deixar passar l'aigua (drens, rases, reblerts de trasdós): una sola fracció, neta i sense fins. Rodada o de matxuqueig, segons disponibilitat; les graves són la família de referència.
- Fer formigó o morter: sorres i graves amb la granulometria i la neteja que demana la dosificació, de l'origen que especifiqui el projecte.
- Assentar peces (llits de paviment, canonades): sorra o gravet d'una mida regular, que es pugui reglejar.
- Acabat vist (jardineria, camins): el color i la forma manen, i el rodat hi té molt de pes.
Què cal dir al proveïdor
Per valorar una comanda d'àrids naturals calen la funció, la fracció o la designació que marca el projecte, si el gra ha de ser rodat o de matxuqueig, si ha d'anar rentat, la quantitat en tones o metres cúbics i les condicions d'accés i descàrrega. En obra amb control de qualitat, cal demanar també el marcatge CE i la declaració de prestacions del material.
Si tens la partida definida, explica'ns l'obra al formulari i, si encaixa, derivem la sol·licitud a un proveïdor adequat per material, volum i zona. El preu i el termini els fixa el proveïdor.
Preguntes freqüents
Què és un àrid natural?
És un material granular d'origen mineral —sorra, grava, tot-u— que només ha rebut tractament mecànic: extracció, trituració, garbellat o rentat. Inclou tant l'àrid rodat de gravera com el de matxuqueig de pedrera.
Quina diferència hi ha entre àrid natural i àrid de matxuqueig?
En sentit tècnic, el de matxuqueig també és natural. En el llenguatge d'obra, però, «natural» sol voler dir rodat, sense triturar. El rodat té el gra arrodonit; el de matxuqueig, anguló, i per això compacta i es trava millor.
Un àrid rodat serveix per a una base compactada?
No és la primera opció. Els grans arrodonits rellisquen entre si i la capa és menys estable. Per a bases i subbases el projecte sol demanar material total o parcialment triturat.
Els àrids reciclats poden substituir els naturals?
Només si el projecte ho admet i el material acredita les característiques exigides. No es poden intercanviar per iniciativa pròpia encara que la granulometria s'assembli.
Què cal indicar per demanar àrids?
La funció, la fracció o designació del projecte, si ha de ser rodat o de matxuqueig, si ha d'anar rentat, la quantitat i l'accés per a la descàrrega. Amb això el proveïdor pot confirmar material i logística.