Els murs de maçoneria de pedra natural són murs fets amb pedres de forma irregular, col·locades a mà i ajustades entre si, amb morter o sense. Se'n distingeixen quatre tipus segons com es treballa la pedra i com queda el junt: en sec, ordinària, carejada i concertada. El tipus decideix quina pedra cal demanar, quantes hores d'ofici hi ha al darrere i com es comporta el mur davant l'aigua.
En obra la paraula «maçoneria» conviu amb «paredat», i en castellà amb «mampostería»: totes tres parlen del mateix. El que no és el mateix és un mur de pedra seca d'un marge i un mur concertat d'una façana, encara que als amidaments tots dos apareguin com a «mur de pedra».
- 1. Què és la maçoneria i què la separa del carreuat
- 2. Els quatre tipus de murs de maçoneria de pedra natural
- 3. Quina pedra demana cada tipus
- 4. Mur massís o mur revestit: una decisió prèvia
- 5. Execució: de la base a la coronació
- 6. Errors que fan bombar o obrir un mur
- 7. Què cal definir abans de demanar la pedra
1. Què és la maçoneria i què la separa del carreuat
A la maçoneria la pedra entra a l'obra gairebé tal com surt: peces de mida manejable, sense dimensions fixes, que el paleta o el marger tria una a una i encaixa amb les veïnes. Al carreuat, en canvi, la pedra arriba tallada en carreus de cares planes i mides definides, i el mur es munta per filades regulars amb junts prims. Entremig hi ha el carreuó: peces petites, escairades a cop de martell, que fan filades sense arribar a la precisió del carreu.
La frontera no és només estètica. Com més regular és la peça, més feina ha rebut abans d'arribar a l'obra i menys en demana a peu de mur; com més irregular, més depèn el resultat de qui la col·loca. Per això un mur de maçoneria es defineix tant per la pedra com per l'aparell, és a dir, per la manera de disposar i travar les peces.
2. Els quatre tipus de murs de maçoneria de pedra natural
Maçoneria en sec. Les pedres es munten sense morter. L'estabilitat ve del pes, del fregament i de l'encaix, i els buits es falquen amb resquills. L'aigua travessa el mur, de manera que no s'hi acumula empenta al darrere. És la tècnica dels marges i les feixes, reconeguda per la UNESCO com a patrimoni cultural immaterial, i continua sent una bona solució en paisatgisme i en murs de poca alçària.
Maçoneria ordinària. Pedra sense treballar, o amb un cop de martell per treure'n les arestes més molestes, presa amb morter. El junt és ample i irregular perquè és el morter qui absorbeix les diferències entre peces. S'aixeca de pressa i demana menys tria, però l'aspecte final depèn molt del rejuntat.
Maçoneria carejada. Només es treballa la cara que quedarà vista, que es deixa sensiblement plana. La resta de la peça es manté irregular i queda dins del gruix del mur. El parament guanya ordre i pla sense el cost de treballar totes les cares.
Maçoneria concertada. Cada pedra es retoca perquè les seves vores coincideixin amb les de les veïnes: les cares vistes són polígons que encaixen i el junt queda prim i continu. És la que més hores de picapedrer demana i la que dona el parament més net.
| Tipus | Pedra i junt | On encaixa | Què cal vigilar |
|---|---|---|---|
| En sec | Pedra sense treballar, sense morter, falcada | Marges, feixes, jardineria, murs baixos que han de drenar | Ofici del marger, pedres passants, base ben assentada |
| Ordinària | Pedra irregular amb morter, junt ample | Tanques, murs de finca, murs que després es rejunten o s'arrebossen | Qualitat del rejuntat i sortida de l'aigua del darrere |
| Carejada | Cara vista plana, junt mitjà | Sòcols, façanes rurals, murs vistos d'urbanització | Que la cara plana sigui la bona i la peça entri prou al mur |
| Concertada | Peces ajustades entre si, junt fi | Façanes i murs representatius, rehabilitació | Hores de picapedrer i regularitat del to entre lots |
A la pràctica hi ha solucions intermèdies, com l'ordinària amb el junt reomplert de resquills, i és freqüent que el projecte les anomeni de manera diferent segons la comarca. Val la pena acompanyar el nom d'una fotografia de referència o d'una mostra d'obra.
3. Quina pedra demana cada tipus
La maçoneria s'ha fet sempre amb la pedra del lloc, i això continua tenint sentit: una calcària, un gres, un granit o una pissarra del mateix entorn s'integren millor i solen viatjar menys. El que canvia amb el tipus de mur és la forma de la peça que convé demanar.
- En sec: pedres amb almenys una cara d'assentament ampla i plana, mides variades i una bona proporció de peces llargues que puguin travessar el gruix.
- Ordinària: pedra de mida manejable sense gaire tria; admet més irregularitat perquè el morter la compensa.
- Carejada: peces amb una cara naturalment plana o fàcil d'aplanar i prou cua per entrar al mur.
- Concertada: pedra que es deixi treballar sense esberlar-se i de to prou homogeni, perquè el junt fi no amaga diferències.
Si la pedra queda a l'exterior, cal demanar-ne la fitxa tècnica i mirar-hi l'absorció d'aigua i el comportament davant la gelada, sobretot a les zones fredes de l'interior. A la pàgina de pedra natural per a murs hi ha les famílies de pedra que s'hi fan servir habitualment.
4. Mur massís o mur revestit: una decisió prèvia
Abans de triar el tipus de maçoneria cal saber quin paper fa la pedra. En un mur massís, la maçoneria és tot el mur: aguanta el seu pes, i sovint les terres o la coberta. En un mur revestit, la pedra és una fulla que es munta davant d'un mur de formigó o de fàbrica i que cal lligar-hi. I encara hi ha el xapat, on la pedra és una pell prima adherida o ancorada.
Tots tres poden tenir el mateix aspecte, però no tenen res a veure en gruix, pes ni quantitat de pedra. En un mur de contenció, a més, la decisió és d'estabilitat i correspon al projecte: una maçoneria vista pot ser el mur o pot ser només la cara d'un mur calculat en formigó.
Amb l'alçària, la llargada i el gruix definits, la calculadora de pedra per a mur dona una primera estimació de volum i tones per acompanyar la sol·licitud.
5. Execució: de la base a la coronació
Les regles de l'ofici són les mateixes per als quatre tipus, amb morter o sense:
- Base. El mur arrenca sobre terreny ferm o sobre un fonament, amb les pedres més grosses a baix i a les cantonades.
- Assentament. Cada pedra descansa sobre la seva cara més ampla, no dreta, i queda estable abans de rebre la de sobre.
- Travada. Els junts verticals no es continuen d'una filada a la següent; cada pedra munta sobre dues.
- Pedres passants. De tant en tant, una peça llarga travessa el gruix i lliga les dues cares del mur. Sense aquestes peces, les dues cares treballen per separat.
- Reblert interior. El nucli s'omple amb pedra petita ben encaixada, no amb terra ni amb runa abocada.
- Junts. Amb morter, el rejuntat es fa quan el mur ja ha assentat i es deixa enrasat o lleugerament enfonsat segons l'aspecte que es busca.
- Coronació. La filada superior es fa amb peces grans i pesants o amb una peça de remat que impedeixi que l'aigua entri pel cap del mur.
Quan el mur conté terres, s'hi afegeixen dues condicions: un lleuger talús cap al terreny i una sortida per a l'aigua. En sec, el mateix mur drena; amb morter, calen forats de desguàs i un reblert drenant al darrere. En rehabilitació, el morter ha de ser compatible amb el del mur existent, i sovint això vol dir morter de calç.
6. Errors que fan bombar o obrir un mur
- Dues cares sense lligar. El mur es munta com dues parets primes amb reblert al mig i, amb el temps, una de les cares es bomba.
- Pedres posades dretes per guanyar superfície vista: queden bé el primer dia i es desprenen amb el temps.
- Morter tapant el drenatge en un mur de contenció, que converteix l'aigua de pluja en empenta.
- Rejuntat amb morter massa rígid sobre una pedra tova o sobre un mur antic: el junt aguanta i la pedra es degrada al voltant.
- Barrejar lots de tons diferents sense repartir-los: apareixen taques de color al parament.
- Demanar «pedra per a mur» sense dir quin tipus de maçoneria es farà: arriba un material que obliga a canviar d'aparell o a llençar-ne una part.
7. Què cal definir abans de demanar la pedra
Una sol·licitud de pedra per a maçoneria es pot valorar quan diu sis coses: el tipus de mur (en sec, ordinari, carejat o concertat), si és massís o de revestiment i amb quin gruix, les dimensions, la família de pedra i el to que es busca, si l'obra és nova o de rehabilitació i com és l'accés per descarregar. Si a més es busca qui executi el mur, convé dir-ho des del principi: la pàgina de col·locació de pedra natural recull què s'ha de concretar en aquest cas.
Amb aquestes dades, explica'ns l'obra al formulari i, si encaixa, derivem la sol·licitud a un proveïdor adequat per material, volum i zona. L'oferta, el preu i el termini els posa el proveïdor.
Preguntes freqüents
Quina diferència hi ha entre maçoneria carejada i concertada?
A la carejada només es treballa la cara vista de cada pedra, que queda plana, i el junt absorbeix la irregularitat de les vores. A la concertada també es retoquen les vores perquè cada peça encaixi amb les veïnes, i el junt queda fi. La concertada demana més hores de picapedrer.
Un mur de pedra seca pot contenir terres?
Sí, és el que fan els marges tradicionals, i té l'avantatge que drena tot sol. A partir d'una certa alçària o amb càrregues al damunt, l'estabilitat l'ha de justificar un tècnic i és freqüent passar a un mur calculat amb la pedra com a revestiment.
Quina pedra és millor per a un mur de maçoneria?
La que resisteix el clima del lloc i té la forma que demana el tipus de mur. En sec calen peces amb bona cara d'assentament i pedres llargues; en concertada, una pedra que es deixi treballar i de to homogeni. La pedra de l'entorn sol ser la que millor s'integra.
Cal morter de calç o de ciment?
En obra nova el projecte fixa el morter. En murs antics i en rehabilitació és habitual treballar amb morter de calç, perquè és més deformable i transpirable que el de ciment i no castiga la pedra del voltant del junt. Cal validar-ho amb la direcció de l'obra.
Com es calcula la pedra que necessita un mur?
Pel volum, no per la superfície: llargada per alçària per gruix, amb un marge per al material que es descarta en triar. En un mur de revestiment el gruix és el de la fulla de pedra, no el del mur sencer.