La col·locació d'escullera a Tarragona es fa bloc a bloc amb una retroexcavadora: s'excava un fonament inclinat cap al terreny, s'hi encaixen les pedres més grosses i el mur puja per filades travades, amb la cara vista en talús i un reblert drenant al darrere. El que encareix la partida no sol ser la pedra, sinó l'accés de la maquinària, la distància de transport i el terreny de suport.
Aquesta guia explica l'execució pas a pas i els factors que convé tenir resolts abans de demanar preu per a una obra al Camp de Tarragona o a les Terres de l'Ebre.
1. On es fa servir l'escullera a la demarcació
El relleu de la demarcació de Tarragona explica bona part de la demanda: una plana litoral travessada per rieres i barrancs que baixen secs gairebé tot l'any, urbanitzacions en pendent a tocar de la costa i un interior de muntanya amb finques en feixes i camins a mitja vessant. Les obres més habituals són quatre:
- Murs de contenció en parcel·les i urbanitzacions amb desnivell.
- Protecció de marges de rieres i barrancs davant de les avingudes.
- Estabilització de talussos en camins, accessos i plataformes.
- Peus de terraplè i proteccions en obra civil.
En tots els casos es parla d'escullera col·locada, no abocada: cada bloc es posa al seu lloc. La pàgina d'escullera per a murs de contenció descriu el material que s'hi fa servir.
2. Abans de moure cap pedra
Tres qüestions condicionen l'obra abans de la primera filada.
El projecte. Un mur de contenció és una estructura. La geometria —alçària, amplada de base, inclinació, mida de bloc— surt d'un càlcul que té en compte el terreny i les càrregues. El document de referència al sector és la guia que el Ministeri de Foment va publicar el 2006 per al projecte i l'execució de murs d'escullera en obres de carretera.
Els permisos. Si l'obra toca una llera o la seva zona de protecció, cal autorització de l'administració hidràulica. A la demarcació n'hi ha dues, segons la conca: l'Agència Catalana de l'Aigua a les conques internes i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre a la conca de l'Ebre. A primera línia de mar s'hi afegeix la normativa de costes.
L'accés. Cal que una retroexcavadora de gran tonatge arribi al tall i hi pugui girar, i que els camions puguin descarregar a prop. En parcel·les entre mitgeres o carrers estrets d'urbanització, això decideix la mida de màquina i, amb ella, la mida de bloc que es pot manejar.
3. El fonament
El mur no es recolza sobre el terreny tal com està. S'excava fins a trobar un suport competent, a la fondària que marca el projecte, i el fons es deixa inclinat cap al terreny, de manera que el mur tendeix a recolzar-se cap endins i no a lliscar cap enfora.
A la base hi van els blocs més grossos i més regulars. És freqüent reblir amb formigó els buits d'aquesta primera part, i així el fonament treballa com una peça. En rieres, la fondària ha de quedar per sota de la cota fins on l'aigua pot erosionar; un mur ben fet que es descalça per sota cau igualment.
4. La col·locació dels blocs
- Tria. L'operari escull cada pedra segons el forat que ha d'omplir. Calen blocs de roca sana, amb cares de fractura i formes més aviat cúbiques; les lloses planes i les pedres arrodonides no traven.
- Posada. La màquina, amb pinça o amb cullera, presenta el bloc, el gira i el deixa recolzat almenys en tres punts sobre els de sota.
- Travada. Cada bloc munta sobre dos, sense junts verticals seguits, i les filades s'inclinen lleugerament cap al terreny.
- Parament. La cara vista puja en talús, no vertical. La inclinació la fixa el projecte.
- Buits. S'han de reduir amb l'encaix, no amb pedra petita abocada. Un mur amb molts buits s'assenta.
- Coronació. S'acaba amb blocs grans i estables, a la cota i amb l'amplada del projecte.
La qualitat d'un mur d'escullera és, sobretot, la del maquinista. Dos murs fets amb la mateixa pedra poden ser molt diferents segons qui els hagi muntat.
5. El trasdós i el drenatge
L'escullera no porta morter i deixa passar l'aigua. Aquest avantatge es perd si el terreny del darrere tapa els buits. Per això entre el mur i el terreny es posa un reblert granular net que fa de filtre, sovint amb un geotèxtil que separa i, quan el projecte ho demana, un tub drenant a la base.
Al litoral tarragoní plou poc sovint però de cop, sobretot a final d'estiu i a la tardor. Un mur que ha aguantat sec durant mesos rep en poques hores tota l'aigua del vessant. Si aquesta aigua no troba sortida, empeny. La guia sobre murs de contenció amb escullera aprofundeix en el dimensionament del conjunt.
6. Què encareix la partida
El preu el posa cada proveïdor i cada empresa de col·locació. El que sí que es pot saber abans és què el farà pujar:
| Factor | Per què pesa | Què cal aportar a la sol·licitud |
|---|---|---|
| Accés de màquina i camions | Una màquina petita maneja blocs petits i rendeix menys | Amplada de pas, pendents, espai de maniobra, fotografies |
| Distància de transport | L'escullera pesa molt i es paga per tona i quilòmetre | Municipi i punt exacte de descàrrega |
| Alçària del mur | La secció s'eixampla amb l'alçària: el volum creix més de pressa que la superfície vista | Alçària per trams i llargada |
| Mida de bloc exigida | Blocs més grans demanen més màquina i menys opcions de pedrera | El que digui el projecte |
| Terreny i fonament | Més excavació, formigó a la base, terres a gestionar | Estudi geotècnic o descripció del terreny |
| Aigua | Treballar en una llera obliga a desviar, esgotar o esperar | Si hi ha riera, nivell freàtic o autorització pendent |
Per tenir un ordre de magnitud del material, la calculadora d'escullera estima volum i tones a partir de la secció i la llargada del mur.
7. Errors habituals
- Demanar preu per metre quadrat de cara vista sense secció: cada oferta suposa un gruix diferent.
- Recolzar el mur sobre reblerts o terra vegetal.
- Paraments massa verticals per guanyar parcel·la.
- Reblir el trasdós amb les terres de l'excavació en lloc de material granular.
- Acceptar blocs lloses, arrodonits o de roca alterada perquè eren a prop.
- Començar una obra en llera sense autorització.
8. Què cal per demanar pressupost
Municipi i accés, alçària i llargada del mur per trams, secció o projecte si n'hi ha, mida de bloc exigida, tipus de terreny, presència d'aigua i calendari. I convé dir si es busca només la pedra o també qui la col·loqui, perquè són ofertes diferents.
Amb aquestes dades, explica'ns l'obra al formulari i, si encaixa, derivem la sol·licitud a un proveïdor adequat per material, volum i zona. L'oferta, el preu i el termini els posa el proveïdor.
Preguntes freqüents
Com es col·loca l'escullera en un mur de contenció?
Bloc a bloc amb una retroexcavadora, sobre un fonament excavat i inclinat cap al terreny. Els blocs es traven entre si per filades, la cara vista puja en talús i al darrere es posa un reblert granular que deixa sortir l'aigua.
Cal projecte per fer un mur d'escullera?
Un mur de contenció és una estructura i la seva geometria s'ha de justificar amb un càlcul. A partir d'una certa alçària, o si hi ha edificacions o vials a prop, cal un tècnic competent. L'ajuntament indica quina llicència correspon.
Quins permisos calen si el mur és en una riera?
Autorització de l'administració hidràulica de la conca: l'Agència Catalana de l'Aigua a les conques internes o la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre a la conca de l'Ebre, a més de la llicència municipal.
Què encareix més una escullera?
L'accés de la maquinària i dels camions, la distància de transport dels blocs, l'alçària del mur i les condicions del fonament. La pedra en si acostuma a pesar menys en el total que la logística i la col·locació.
Quina pedra es fa servir?
Roca sana i no alterable, en blocs amb cares de fractura i formes poc allargades. A la zona sovint és calcària. La mida de bloc la fixa el projecte, i la disponibilitat la confirma el proveïdor.