El granit en obra exterior es tria per tres motius: és dur, absorbeix molt poca aigua i aguanta la gelada i el desgast millor que la majoria de pedres. Per això és el material habitual de vorades, llambordes, lloses i aplacats a la via pública. El que cal decidir en cada obra és la varietat (gra i color), l'acabat de la cara vista i el gruix, sempre amb la fitxa tècnica del lot al davant.
1. Què és el granit i per què funciona a l'exterior
El granit és una roca ígnia plutònica: magma que s'ha refredat lentament a l'interior de l'escorça i ha cristal·litzat del tot. Està format sobretot per quars, feldspat i mica, i aquests cristalls travats entre ells són el que es veu a simple vista com un granulat de punts clars, grisos i foscos.
D'aquesta estructura en surten les propietats que interessen a l'obra:
- Duresa i resistència al desgast, pel contingut de quars.
- Porositat baixa: l'aigua hi entra poc, i això el protegeix de la gelada i de les taques.
- Estabilitat davant els àcids: no reacciona com ho fan les pedres calcàries.
- Homogeneïtat: no té plans de fulla ni vetes que marquin una direcció feble.
Convé saber que al comerç s'anomenen «granits» pedres que geològicament no ho són, com alguns materials negres o molt foscos. No és un problema si la fitxa tècnica acompanya, però explica per què dues pedres amb el mateix nom comercial es poden comportar diferent.
2. Triar la varietat: gra i color
Les varietats es distingeixen per dos trets visibles.
El gra pot ser fi, mitjà o gros. Un gra fi dona una superfície més uniforme i admet millor les arestes vives i els detalls; un gra gros té més caràcter i dissimula més la brutícia, però les cantonades fines hi són més delicades.
El color depèn del feldspat i de l'alteració de la roca. Els grisos són els més habituals en urbanització. Els rosats i vermellosos surten de feldspats d'aquest to. Els groguencs i daurats acostumen a correspondre a granits de la part alterada del massís, amb el ferro oxidat, i poden tenir una absorció una mica més alta que el gris de la mateixa pedrera.
En obres llargues o per fases convé reservar el material d'un sol lot, o bé barrejar palets durant la col·locació. Reposar peces anys després amb el mateix nom no assegura el mateix color.
3. Triar l'acabat de la cara vista
La mateixa pedra canvia d'aspecte, d'adherència i de manteniment segons com es tracti la superfície. En exterior es treballa amb aquests acabats:
- Serrat: la cara tal com surt del tall, plana i mat, amb poca textura.
- Flamejat: un cop de flama fa saltar els cristalls superficials i deixa una cara rugosa i regular. És l'acabat de referència en paviments de granit.
- Abuixardat: picat amb una eina de puntes, amb una rugositat més marcada.
- Escafilat o tosc: la cara trencada, sense tall. Propi de llambordes i de vorades de caràcter rústic.
- Polit i apomassat: cares tancades i llises. En vertical aguanten bé a la intempèrie; en un paviment exterior rellisquen quan es mullen.
La resistència al lliscament es mesura sobre la peça acabada, no sobre la pedra en abstracte. Els criteris per a zones mullades i rampes estan recollits a la guia de paviments antilliscants per a exterior.
4. Decidir segons l'element d'obra
Cada element té el seu format i el seu acabat habituals. La taula resumeix el que es demana més sovint i el criteri que mana en cada cas.
| Element | Acabat habitual | El que decideix |
|---|---|---|
| Vorada | Serrat, flamejat o abuixardat a les cares vistes | Secció de la peça, tipus de trànsit i trobada amb la rigola |
| Llamborda | Escafilat, o serrat i flamejat a la cara de pas | Confort de pas, soroll de rodadura i sistema de junta |
| Llosa de paviment | Flamejat o abuixardat | Gruix lligat a la base i al trànsit previst |
| Graó i escala exterior | Flamejat, amb franja antilliscant si cal | Lliscament i aresta de la petja |
| Aplacat i sòcol de façana | Flamejat, apomassat o polit | Sistema d'ancoratge i gruix de la placa |
| Mobiliari i peces massisses | Segons disseny | Pes de la peça i mitjans de descàrrega |
En vorades de pedra natural, el granit és l'opció més estesa per la seva resistència als cops de roda i a les sals de desgel. En calçades i places, les llambordes de granit admeten trànsit rodat si el paquet de ferm i les juntes estan ben resolts: el paviment falla per la base molt abans que per la pedra.
5. Llegir la fitxa tècnica
La pedra natural per a paviments, vorades i revestiments es comercialitza amb marcatge CE i una declaració de prestacions. D'aquest document interessen cinc dades:
- Absorció d'aigua: com més baixa, millor comportament davant la gelada i les taques.
- Resistència a la flexió: condiciona el gruix de lloses i plaques.
- Resistència al gel: imprescindible en zones fredes i on es fan servir sals.
- Resistència al desgast: rellevant en paviments amb molt de pas.
- Resistència al lliscament: declarada per a l'acabat concret.
Els valors mínims no són universals: els fixa el projecte o el plec de l'obra segons l'ús. El que sí que és universal és que les dades han de correspondre al material subministrat, no a un catàleg genèric.
6. Granit o una altra pedra
La comparació que es fa més sovint és amb el marbre. El marbre és una roca metamòrfica de carbonat càlcic: més tova, sensible als àcids i a la pluja, i a l'exterior perd el poliment amb els anys. El granit és més dur i més estable. Per a un paviment exterior o una vorada, la resposta és el granit; el marbre té sentit en interiors i en elements protegits.
El granit tampoc és sempre la tria. Quan es busquen tons càlids i una lectura més suau, una calcària compacta o un gres poden encaixar millor en zones de vianants. I quan el pressupost és ajustat, la partida s'ha de comparar amb el mateix gruix i el mateix acabat, perquè són aquests dos paràmetres els que mouen el cost.
7. Preparar la sol·licitud
Una petició que es pot pressupostar sense anades i tornades inclou:
- Element i ús: vorada, llamborda, llosa o aplacat, i quin trànsit suportarà.
- Mides: format de la peça i gruix, o la secció en el cas de les vorades.
- Acabat de cada cara vista, incloent-hi cantells i bisells.
- To: gris, rosat o daurat, i si s'accepta variació entre peces.
- Quantitat: metres quadrats, metres lineals o unitats, amb el marge de minves.
- Peces especials: corbes, guals, cantonades, graons.
- Zona i accés, que condicionen el transport i la descàrrega.
Amb aquestes dades, el formulari de sol·licitud de pressupost permet explicar l'obra; si encaixa, la sol·licitud es deriva a un proveïdor adequat per material, volum i zona, que és qui concreta oferta i termini.
Errors habituals
- Especificar només el color. «Granit gris» admet moltes pedres amb prestacions diferents.
- Posar polit a terra. A l'exterior, un paviment polit rellisca amb la primera pluja.
- Triar el gruix per catàleg. El gruix surt del trànsit i de la base, no de la gamma disponible.
- Oblidar les peces especials. Corbes i guals tenen un termini de fabricació propi i solen marcar el calendari.
- Acceptar la mostra d'un altre acabat. El mateix granit flamejat i serrat sembla una altra pedra.
Preguntes freqüents
Què és la pedra de granit?
És una roca ígnia plutònica formada per cristalls de quars, feldspat i mica. Aquesta composició la fa dura, poc porosa i molt resistent a la intempèrie, i per això és la pedra habitual en vorades, llambordes i paviments exteriors.
Quin tipus de pedra és el granit?
És una roca ígnia, formada per la solidificació lenta del magma en profunditat. No és sedimentària com la calcària o el gres, ni metamòrfica com el marbre o la pissarra. Al comerç s'anomenen granits algunes pedres fosques que geològicament són altres roques.
Què és millor, el marbre o el granit?
A l'exterior, el granit: és més dur, absorbeix menys aigua i no l'ataquen els àcids ni la pluja. El marbre és més tou i perd el poliment a la intempèrie, de manera que es reserva per a interiors i elements protegits.
Quant costa una pedra de granit?
Depèn de la varietat, del gruix, de l'acabat, del format de la peça i de la quantitat, a més del transport fins a l'obra. Dues ofertes només són comparables si coincideixen en aquests paràmetres. El preu el dona el proveïdor sobre unes mides i un acabat concrets.
Quin acabat de granit es posa en un paviment exterior?
Flamejat o abuixardat, que deixen la cara rugosa i donen adherència amb la pedra mullada. El polit i l'apomassat es reserven per a paraments verticals. La resistència al lliscament s'ha de comprovar a la fitxa per a l'acabat concret.